IF (L’últim desig)

13/02/2018

Estrella fugaz, pide un deseo

Tres hermanas vuelven al viejo camping donde pasaron parte de su infancia para enterrar a su madre. Lo que empieza de forma más bien clownesca, pronto deriva en algo mucho más hondo. Y es que el lugar, nido de recuerdos, dispara su melancolía y nos descubre poco a poco sus caracteres y sus anhelos más profundos.

Vero (Cendoya), Glòria (Sirvent) y Alba (Florejachs), que comparten nombre con las actrices que los encarnan, desnudan sus pensamientos para darnos a entender cómo afrontan sus miedos y sus frustraciones ahora que ya rondan la cuarentena y sus expectativas vitales no han sido cumplidas. El papel de la mujer frente al del hombre, la complejidad muchas veces subestimada de las enfermedades mentales o el cuestionamiento del dolor usado como herramienta de explotación son algunos de los temas que toca la pieza. Como en la realidad, lo absurdo abunda y aparece mezclado con humor, ironía y la aparente sencillez de la cotidianidad.

[…]

Lee la crítica completa aquí

 


Todo lo que necesitas para ir al teatro

IF (L’últim desig)

IF (L’últim desig)

IF (L’últim desig) és un viatge emocional on el cos i la paraula ens porten de la mà cap a un ambient sòrdid i oníric, carregat de records, flashbacks i personatges imaginaris que simbolitzen la complexitat d’un dels màxims motors vitals: el desig.

SINOPSI

L’escenari convertit en un decadent càmping intemporal. Tres dones. Tres germanes tornen al càmping on varen passar els estius de la seva infantesa amb un propòsit, complir l’ultim desig de la seva mare: ser enterrada en el mateix càmping on han compartit tants moments. Aquest propòsit constitueix el pretext per mirar enrere i fer balanç. La parcel·la del càmping, el marc on es projecten els seus desitjos i aspiracions, i en el qual se succeeixen escenes i monòlegs que presenten a cadascuna d’elles i la relació que les enfronta. Amb els seus records sobre la taula, comencen a sorgir les imatges d’allò que volien ser i on realment han arribat.

 

Fotos

IF (L’últim desig)IF (L’últim desig)IF (L’últim desig)

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • Alba Palahí

    Bon argument per a una tragicomèdia.
    Tres germanes se senten forçades a trobar-se per l’últim desig de la mare, parlen de temes vital i banals des de perspectives diferents: els somnis, els records, la infantesa…
    Destacar l’excés de gestualitat de l’obra que lluny de resultat artificiós queda perfectament integrat en l’argument convertint-se en un personatge més.
    Molt bona interpretació de les tres actrius que aconsegueixen la complicitat del públic interpel·lant-lo a la part final.
    Recomanable.

    05/02/2018

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui a la tarda he estat a la Sala Atrium veient aquesta obra inspirada en un text de Natza Farré i que dirigeix ​​Vero Cendoya. Ens situa en un càmping on tres germanes, jo diria de forma una mica macabra, van a enterrar a la parcel·la en la qual tants anys havien passat les seves vacances, a la seva mare complint així el desig de la difunta. Un cop acabat el ritual de l’enterrament, les tres germanes, tres dones amb uns caràcters totalment diferents, es queden a passar-hi la nit i amb uns diàlegs àcids i amb una forta càrrega d’humor negre amb moments molt divertits, afloren els seus desitjos no complerts , la seva falta de felicitat, les seves enveges a ser cada una millor que les altres, i on fins i tot la rancùnia té cabuda. Pel que fa a la interpretació Vero Cendoya fa un esplèndid treball acompanyant els seus diàlegs amb moviments gestuals de dansa contemporània d’una gran bellesa, i no vull dir amb això que l’Alba Florejachs i Glòria Sirvent, estiguin pitjor perquè cadascuna en el seu personatge estan magnífiques . Molt recomanable i us animo a anar-hi per passar una bona estona.

    05/02/2018

  • 12345

    Maribel Ardite

    Hola, abans de res moltes gràcies per les invitacions guanyades al sorteig.
    Ens ha agradat molt. Una posada en escena original i les actrius esplèndides.
    La sala és acollidora i afavoreix la interacció amb el públic.

    04/02/2018

  • 12345

    Pau Rosell Simón

    UNA PROPOSTA SORPRENENT QUE SUPERA EXPECTATIVES.

    Entrem a la Sala Atrium, un dels teatres més petitets i acollidors de Barcelona, llegim el programa, gran repartiment i una gran trama… ens comencem a fer expectatives molt altes. Acaba la funció i ens adonem compte que aquest espectacle ha superat expectatives!!

    La història comença quan les tres germanes, la Vero, l’Alba i la Gloria arribem al càmping on han passat la seva infància per complir l’últim desig de la seva mare: ser enterrada al mateix lloc on han crescut. Passen les hores i els anys, el temps i els records, i les 3 germanes es descomponen i ens mostren el que volien ser i el que han sigut.
    Una comèdia, en alguns moments desbordant, satírica amb tocs molt dramàtics. Un espectacle on tens temps per a tot: per plorar i per riure, per pensar i imaginar… per somiar…!

    UAUUUUU. Sí: UAUUUUU, les interpretacions són boníssimes, treballen els seus personatges, molt diferents entre ells, des d’una comoditat i un realisme molt difícil d’aconseguir.
    Cal destacar la unió de la dansa, per part de la Vero, amb el teatre, anàvem amb una mica de por de veure elements forçats però no: tot el contrari! La combinació teatre-dansa ha sigut molt bona i original
    I les cançons que sonen durant la funció són brutals i aporten moltíssim a les escenes!!!

    Un gran treball que no deixarà indiferent a ningú, molt bona feina, noies!!

    02/02/2018

  • 12345

    Ana P.F.

    M’ha agradat tot : les interpretacions, el text, la integració dels moviments, la posada en escena, el trencar la quarta paret, la part onírica… M’ha emocionat i m’ha fet riure, molt! Una gran funció

    28/01/2018