Es tracta d’un musical de petit format, protagonitzat per dos personatges –en aquesta ocasió es tracta de dos homes–, en el que també participa en directe la creadora de la música (Clara Peya), interpretant al piano la part musical.
El seu argument està estructurat com una mena de thriller de l’Amèrica dels anys 40, en el que s’utilitzen els jocs de poder, el maltractament com a eina jeràrquica, el perillós joc de víctima i botxí, les relacions malaltes on la necessitat d’un es converteix en el mecanisme opressiu de l’altre… i on potser en algun moment es poden intercanviar els rols: el que era a sota ara és a sobre… la rata ara fa de gat.
El desig sexual entre els dos homes està sempre present, encara que el sentiment de «culpa» d’un d’ells, no el deixa alliberar-se mai del tot.
Els intèrprets són Rubèn Yuste i Marc Vilavella. Els va escollir David Pintó, perquè va treballar molt a gust amb ells al musical Mar i Cel, on feia d’ajudant de direcció. Les seves interpretacions m’han agradat molt, tant des del vessant de les veus, com també des de la vessant com a actors.
El resultat global, segons el meu punt de vista, és francament bo; vaig sortir del teatre tararejant algunes de les seves cançons que de seguida se’m van quedar retingudes a la memòria.
La nostra crònica sencera es pot veure clicant AQUÍ.