Per als aficionats al teatre sempre és un plaer poder gaudir d’obres d’altres països i, any rere any, el Festival Grec ens ho possibilita amb sobretitulació al nostre idioma. D’aquesta manera, podem gaudir i aprendre gràcies a altres visions, cultures i formes de fer teatre que complementen a la nostra i que, paradoxalment, ens ajuda a entendre-la millor. En aquesta ocasió, tenim l’oportunitat de veure una obra de Kamerni Teatar 55, una companyia procedent de Sarajevo que durant la guerra dels Balcans no va aturar les representacions, actuant enmig de les bombres i la barbàrie. Sens dubte, això és estimar al teatre i, sobretot, creure en ell i ser conscient del seu paper dins la societat, malgrat que avui en dia els hi serveixi oportunament per vendre millor els seus espectacles.
L’obra ens situa en una guerra indeterminada, la qual visquem des de l’interior d’un pis a través de dos únics personatges. En aquest sentit, la història ofereix el que sembla prometre i explora els diferents sentiments de perill que poden aflorar en una situació com aquesta, amb l’afegit que un dels dos personatges té problemes psíquics i no és conscient del que està vivint. Sens dubte, una situació interessant i crua la que ens presenten i que es defensada amb força pels dos intèrprets, però que, personalment, no em va acabar d’enganxar. Comprenc la fredor amb que es relata la història, en sintonia amb el que es vol explicar, però l’exposició d’aquesta em va semblar desendreçada i sovint forçada, com el relat inicial en que es vol traslladar a l’interior d’aquella cuina el reclutament de persones per a la guerra. Es tracta d’una escena ben resolta, però al meu parer no s’adiu dins d’aquesta història. De fet, ens trobem amb diverses escenes que van portant a l’espectador per diferents terrenys, arribant al que veritablement està passant en aquella cuina quan ja estem a l’últim terç de l’obra. En aquest sentit, en ocasions, no em va acabar de semblar ben resolt el delicat equilibri entre la realitat viscuda pel personatge femení i el món alié a la barbàrie que viu el personatge amb problemes mentals, possiblement a causa de deambular com diem que fa la dramaturgia. No obstant, es tracta d’una proposta interessant, que malgrat tenir diverses fisures, ens permet gaudir d’un espectacle ple de força i de bones idees.