Ho dic perquè Map#2, l’ordinador que interactua amb la protagonista d’aquesta obra m’ha recordat al Hal 9000 de 2001 una Odissea del Espai de Clarke. I Cristina, la noia tancada en un búnquer per investigar la possibilitat de sobreviure amb l’única ajuda del ordinador ha demostrat la necessitat dels humans de relacionar-nos… encara que sigui amb la màquina d’intel·ligència artificial. Molt bona l’actuació de Cristina Fernández com a intèrpret, coreògrafa i ballarina. La il·luminació, junt amb els efectes del video-mapping, genial i les músiques que acompanyaven a l’artista molt ben escollides. Nit de teatre molt interessant i «diferent». Diferent a què? Doncs a les funcions que es veuen habitualment.
¡Enlace copiado!