Hem viscut un 2020 ben dramàtic. Engeguem el televisor, fem refresh al feed de Twitter o mirem els post dels mitjans de comunicació a Instagram i ens trobem males notícies, desgràcies, laments, queixes i recriminacions. La pandèmia del Coronavirus ha marcat un abans i un després en les nostres vides. Però Guillem Estadella, com a bon visionari que és, ja va començar a cuinar «Quin Pollastre» a finals del 2019. S’ho veia a venir… Estadella es fa seu l’Evangeli de Joan, incita a deixar anar tots els «pollastres» més grans que hàgim fet i ens obre els ulls a riure’s d’un mateix i que la vida pot ser molt més fàcil.
La Sala Barts s’omple de riures des del primer moment de la mà d’un Guillem Estadella més madur disposat a despullar-se sentimentalment i parlar d’ell mateix, però donant-li la volta al tema i tal com deia Jaume Sisa, de les tristors fer-ne fum. Sense afegir gaire recursos audiovisuals l’humorista es planta davant del seu públic i de la forma més natural possible, teixeix un monòleg que despunta amb algunes improvisacions i participacions d’un públic entregadíssim a riure i a fer d’aquest espectacle una teràpia de grup.
Ara que comencem a veure el final d’aquest 2020 tan inusual, és un bon moment per seure, reflexionar i pensar de quina manera podem riure dels nostres pollastres. Guillem Estadella ens convida a fer-ho amb ell, fent malabars amb les intervencions del públic. Demostrant, d’aquesta manera, el carisma i el talent del qual està dotat.