L’any 2005 Nike va publicar un anunci a les televisions, als instants finals hi apareixia un jovenet Leo Messi fent allò que millor sap fer: tirar una falta i marcar-la, es girava a càmera i deia «Recuerda mi nombre, Leo Messi».
Guillem Estadella, com Leo Messi, es planta a l’escenari de l’íntim i familiar Llantiol i, sense cap mena de careta ni personatge impostat, s’obre i exposa diversos temes de l’actualitat des del seu punt de vista; fresc, divertit, trencador i original. En veure’l per primer cop pots pensar que ell ja ha passat l’edat de madurar i que ja li queda lluny, però tot el contrari, està en el procés. És per això que de forma intel·ligent arrenca els riures de la gent i, com és habitual en aquest format, trenca la quarta paret per implicar de forma més activa el públic i poder jugar amb ell i la improvisació.
Estadella, des de la vessant més personal i natural proposa una hora d’entreteniment assegurat lligant temes els quals ens podem sentir molt identificats i és el que fa que l’espectacle sigui proper però crític a la vegada. L’exercici que ens toca fer a nosaltres és mantenir en el nostre imaginari aquest jove talent que d’aquí a uns anys, quan per fi hagi madurat, ens podrà retreure el «recuerda mi nombre» com ho ha fet l’astre argentí i evitar acabar com molts defenses han acabat: marejats i amb les cames enlaire.