Nit d’estrena al Teatre Grec, públic familiar per veure la nova proposta del Groupe Acrobatique de Tanger, companyia que havia passat pel Festival Grec l’any 2008 amb TAOUB, i el 2010 amb CHOUF OUCHOUF.
HALKA és la primera creació col·lectiva de la companyia «després de tres espectacles ideats per diferents artistes, vam decidir agafar les regnes nosaltres perquè teníem molt a dir» segons comenta la seva directora Sanae el Kamouni.
HALKA, el títol de l’espectacle fa referencia al cercle que les multituds formen en espais públics, com una gran plaça, al voltant de persones com contacontes, acròbates o cantants que fan gala del seu art. Al Marroc, país d’origen d’aquest grup, molts artistes comencen practicant a les halkes, i és aquest l’origen de què les acrobàcies es desenvolupin a partir de formes circulars.
Segons ens indiquen en el programa de mà d’aquest espectacle, el propòsit principal d’aquest grup és mantenir viva la tradició de l’acrobàcia marroquina que te el seu epicentre en la ciutat de Tànger, i més concretament a les platges de la ciutat. També hi ha un component reivindicatiu en la proposta, ja que una de les lluites de la companyia és aconseguir un espai d’assaig i poder deixar les platges, fita d’altra banda llunyana, ja que segons indiquen el Marroc no va reconèixer el circ com un art fins al 2013.
Són 14 artistes dalt l’escenari, 12 acròbates i 2 músics. D’ells dos són dones. Ens presenten un repertori de música amaziga i cançons populars dels anys 60. En el primer moment de l’espectacle apareixen els facha que són els cinturons de roba que al Marroc utilitzen els aprenents. Al llarg de l’espectacle apareixen també uns djena, gibrells de metall vermells que utilitzen amb diverses finalitats component figures estèticament molt belles. I també fa aparició la sorra, que combinada amb els moviments i l’acuradíssima il·luminació ens ha deixat imatges fantàstiques.
Un espectacle classificat com a circ però que és molt més que circ, ja que combina tradició i contemporaneïtat i ens ofereixen acrobàcies, música, dansa, teatre gestual, mim, i la paraula. Una aparent simplicitat en els moviments que encara ens deixen més bocabadats. Torres humanes, tombarelles inversemblants o una persona que pot aguantar el pes de sis, amb una coreografia magnifica.
Si voleu veure la valoració orginal sencera, només heu de clicar AQUÍ