De nou tornem a veure la proposta de Rhum. I com en anteriors cops he sortit encantat d’aquesta proposta. Si ja vaig gaudir amb “Rhum” i amb “Rhümia“. Aquest és un “Gran Reserva” amb totes les lletres.
I com en un bon vi, aquest Gran Reserva s’ha presentat amb un temps més tard del que es pensaven. I sembla que li ha sentat molt bé. Ens he trobat amb uns clowns que m’han fet riure una bona estona. Fins i tot hi ha hagut moments que he rigut amb ganes, sense tallar-me pel que pensaven els del costat, que per cert també han rigut amb ganes.
Sembla que hem de veure el nas vermell trist, Regiren el circ de dalt a baix.. per tots els números que fan tenen aquell puntet que busquen el gag per fer-nos riure. Això és un circ de tres pistes, que busquen i remenen per diferents números per portar-nos el somriure per molt que no vulguem fer-ho. Hi aquest cop teníem moltes ganes de riure.
Si en el seu moment vaig comentar que van fer sortir al meu nen amagat amb “Rhum” i que van repetir amb “Rhümia”; el nen ha tornat a demanar pas per poder-ho gaudir de valent.
Tot el treball de Jordi Martínez, Joan Arqué i Roger Julià aporta aquells clowns clàssics, el de la cara blanca però cada un d’ells amb la seva ànima. I aquest any amb Mauro Paganini i Piero Steiner han passat de ser el divertiment amb els seus personatges a estar a a l’altura de la resta d’actors.
Puc dir que la màgia del circ és viva, que volem tornar a riure de valent. Amb aquest joc de paraules entre els diferents actors. Que no deixin de sortir nous espectacles de clown, espectacles perquè ells s’ho passin bé i que nosaltres ens ho passem millor.
Només tinc paraules per animar-vos a assistir a qualsevol dia que facin funció, segur que el somriure sorgirà en el primer minut i de mica en mica el vostre estat d’ànim anirà canviant.
Pots veure la resta de la meva opinió al següent enllaç