He finalitzat l’agenda teatral per tot lo alt amb la nova versió de Germans de Sang. Ja l’havia vista l’any 2013, en una proposta diferent, però aquesta m’ha tornat a sorprendre. Tot i conèixer la història, hi ha moments que continuen colpint amb força, i d’altres que es viuen amb una emoció renovada gràcies a la interpretació i al ritme de l’obra. Ha estat una manera immillorable de tancar aquesta etapa teatral, amb una sensació d’haver gaudit d’un espectacle intens, proper i molt ben defensat, que et deixa pensant i amb un nus a la gola en acabar. És una història molt humana, que parla de família, amistat, desigualtats i de com el passat acaba pesant, tot tractat amb un to proper que fa fàcil connectar amb els personatges des del primer moment.
He quedat realment fascinat per una escenografia senzilla, sense grans artificis, però molt ben pensada i efectiva, que acompanya l’obra en tot moment. La coreografia, amb el segell d’Ariadna Peña, torna a demostrar per què sempre captiva i suma força a cada escena. Tot això es veu reforçat per un elenc d’actors, cantants i ballarins que no es conformen mai i que constantment fan un pas més, aconseguint deixar-te amb la boca oberta de principi a fi.
M’han agradat molt les interpretacions de Roc Bernadí i Albert Salazar, així com la de la Tai Fati en el paper de Linda, tots tres donant molta veritat i força als personatges joves de la història. Transmeten emoció i connecten fàcilment amb el públic. En canvi, qui m’ha quedat una mica per sota del nivell general és en Triquell; reconec que no el coneixia ni tenia referències prèvies de la seva trajectòria en el món de la música i del teatre, i potser per això la seva aportació no m’ha acabat de convèncer tant com la resta del repartiment.
Un altre punt molt a favor és, sens dubte, tenir els músics en directe, un detall que sempre suma i que dona una força especial a l’espectacle. En aquesta ocasió, a més, estan dirigits per Andreu Gallén, cosa que es nota en la cohesió i en la intensitat musical al llarg de tota la funció, fent que la música acompanyi i reforci perfectament cada moment de l’obra.
És una recomanació al cent per cent per a tothom a qui li agradi el teatre musical i el teatre en general. Tant de bo les funcions d’aquests dies s’omplin i això permeti que l’espectacle es mantingui en cartellera durant més temps. S’ho val de veritat i s’ho mereix.
Podeu veure la resta de la meva opinió a l’enllaç