Tornem al Tantarantana amb un text de Wajdi Mouawad, un autor que vam conèixer gràcies al treball de la Perla 29 i que hem vist un munt d’obres seves. Des d’aquell mític «Incendis», sembla que tenim una proposta de Majdi a la cartellera de Barcelona.
Apropar-se al Tantarantana i veure que omplen la sala, vulguis o no t’omple d’alegria al veure que la gent assisteix al teatre quan la proposta val la pena.
Aquest cop parlem de com volem expressar les coses. Necessitem un altre tipus de comunicació amb el món exterior per a deixar de pensar amb el llenguatge actual les coses que volem expressar.
A vegades les coses no surten com volem o ens sentim, i ens impulsa a fer alguna cosa per resoldre el problema o canviar aquesta situació difícil. El risc d’expressar-se de manera inadequada.
En aquest cas ens trobem amb dues històries que s’han agrupat en aquesta obra. Per una part l’inici amb Mònica López. Segurament la part del text que més m’ha agradat, amb un punt d’humor ens explica aquesta necessitat que tenim per explicar-nos. La segona part, o història, es reprèn amb una gran Lluïsa Castell que encerta en el to però la seva història no m’atrapa tant.
La primera part ens parla de Geneviève, interpretada per Mònica López. Una experta en conflictes internacionals que per culpa d’una tempesta ha d’estar a l’habitació 2121 d’un hotel i llavors no és capaç de portar a bon port un petit conflicte. A partir d’aquí veiem els seus conflictes anteriors per diferències culturals i d’idiomes, socials.
La segona part, la de Layla (per una magnífica Lluïsa Castell) ens parla d’un altre conflicte. La relació amb el seu pare, que és més difícil del que sembla inicialment.
Les dues actrius estan magnífiques en el seu paper. I el moment audiovisual inicialment creia que no feia falta per explicar segons quines sensacions o moviments, però al final ho acceptes i agraeixes per entrar en segons quins detalls.
Sembla que les entrades exhaurides poden estar a l’ordre del dia aquests dies de funció. O sigui que no espereu als últims dies per assistir al teatre i aneu cap al Tantarantana.
Pots verure la resta de la meva opinió al següent enllaç.