Dissabte dia 20 vam fer cap a l’Àtic 22 del Tantarantana, per tal de veure la proposta que Teatre Kaddish/nozomi 700 ha presentat continuant la sèrie d’espectacles sobre les avantguardes artístiques dels segles XX i XXI que va iniciar amb «Cabaret Voltaire» que nosaltres vam veure a La Seca l’any 2016, i que tampoc ens va agradar gens.
La companyia El Teatre Kaddish neix l’any 1975 al Prat de Llobregat, per iniciativa d’un grup d’estudiants de l’Institut Baldiri Guilera, sent un centre de creació, programació i formació en les arts escèniques.
Vagi per endavant el nostre respecte per la feina desenvolupada en aquesta proposta FEM. (LA LLISTA DE LOURDES), la gosadia de la posada en escena, el treball d’investigació i l’energia que desprenen les intèrprets, però malauradament no hem connectat. Ens ha semblat una proposta construïda a partir de moltes dades i on s’ha intentat establir un lligam argumental que, per nosaltres, no és prou sòlid ni convincent.
Una pretesa reflexió sobre com les dones han estat tradicionalment excloses de la història, la història de l’art i l’art d’avantguarda. L’espectacle creat per Maria Donoso, Xavier Gimenez Casas i Núria Inés, està plantejat com una classe on el públic estem asseguts al voltant d’una gran taula i fem un exercici, es tracta de buscar dins d’unes llistes de noms d’artistes, quins corresponen a dones.
Ens fan veure que pràcticament no hi ha dones en aquestes llistes, ni en el llibre d’Història de l’Art de la Paula, i només n’apareixen 15 dones dels 262 artistes recollits en el llibre «Últimes tendencias artísticas» de Lourdes Cirlot. Aquestes constatacions van fer construir aquesta proposta on ens descobreixen 13 dones, agrupades en 8 temes, que han utilitzat el seu propi cos per fer art: Carolee Schneemann, Patty Chang, Ana Mendieta, Gina Pane, Cindu Sherman, Valerie Export, Judi Chicago, Shigeko Kubota, Yoko Ono, Laurie Anderson, Marina Abramovic, Guerrilla Girls i Regina José Galindo.
Per apropar-se a cada una d’aquestes artistes, la companyia utilitza diferents formats: judici, entrevista, vídeos i reproducció de la mateixa acció performativa utilitzada per les artistes.
Les quatre intèrprets, Mercè Ubalde, Maria Donoso, Marina Mora (que també està a la taula de so i a les llums) i Paula Capistros, creiem que elles intenten donar «tot» a escena, però en cap moment ens hem cregut les seves interpretacions, potser influenciats perquè es tracta d’una proposta molt irregular on fan encabir moltes idees (sense un argument sòlid), mitjançant la performance, la paraula, l’audiovisual, el drama o el gamberrisme …. intentant introduir-nos en un tema del que ja hem vist massa propostes i comencem a estar més que saturats.
Un treball enèrgic i reivindicatiu i segurament necessari, però amb el que no hem connectat gens ni mica i que en algun moment ens ha fet replantejar abandonar la sala.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ