Fariña és un llibre publicat l’any 2015 que denuncia el narcotràfic a Galícia. Escrit pel periodista Nacho Carretero, va ser enretirat de la venda comercial el maig del 2018, per ordre judicial, després de vendre més de 30.000 exemplars. Tres mesos més tard, tornava a ser a les llibreries. Aquell mateix any, s’estrenava una sèrie amb el mateix títol i les vendes del llibre tocaven el sostre dels 100.000 exemplars.
Fariña (farina en gallec) és el nom amb el qual es coneix la cocaïna a Galícia. El llibre descriu la història recent de tràfic de tabac, posteriorment haixix i, més tard, cocaïna, des dels anys 80 fins a l’actualitat en aquesta comunitat autònoma del regne d’Espanya.
L’obra que podem veure aquests dies al Teatre Tívoli en fa una fidel adaptació, amb un espectacle construït a base de vinyetes, que fuig d’una narrativa clàssica i cronològica dels fets i aposta per una sèrie de flaixos que mostren els antecedents, les circumstàncies i les conseqüències d’aquesta tragèdia política i humana.
La posada en escena de Tito Asorey és un espectacle visual i sonor que prescindeix de la dramatúrgia basada en el conflicte i l’enfrontament entre personatges, i opta per oferir-nos «un teatre rock ’n’ roll» que es desplega a través de múltiples llenguatges (música, performance, narració coral, escenes amb personatges i d’altres). El to irònic i histriònic sembla subratllar el circ de corrupció política i judicial que va permetre —i, pel que sembla suggerir el final de l’espectacle, encara permet— que Galícia sigui la porta d’entrada de tot tipus de droga a Espanya.
Els actors no es queden enrere, interpretant amb genialitat un gran nombre de personatges en registres ben diferents. El resultat: una obra moderna i punyent, divertida i profunda. Un autèntic espectacle compromès amb la denúncia sense mai renunciar a fer-nos passar una molt bona estona.