Eun-Me Ahn: Dancing Grandmothers

10/07/2018

La Pina Bausch de Seül i les àvies coreanes

Eun-Me Ahn va néixer el 1963 a la República de Corea i s’endinsa en el món de la dansa amb només 11 anys iniciant-se en practiques xamàniques coreanes, descobrint, més tard, la dansa contemporània dels països occidentals. En 1994 es trasllada a New York on s’està fins a l’any 2001, any on  torna a Corea com a directora artística de la “Daegu Metropolitan City Dance Company”. Durant la seva estada a New York va mantenir una profunda amistat amb Pina Bausch i és d’aquesta amistat que li ve el sobrenom de “la Pina Bausch de Seül“.

DANCING GRANDMOTHERS és una peça creada en 2011, inspirada en les dones grans de Corea, i és la primera d’una trilogia sobre les generacions (Dancing Teen Teen i Dancing Middle-Aged Men). Va ser estrenat en 2014 al Festival Quartier d’Etè de París transformant l’escenari en una pista de ball gegantina on ballen no només els joves ballarins de la seva companyia sinó també una desena d’àvies coreanes.

Aquesta artista inicia la peça amb els seus passos de ball a escena mentre veiem projectades imatges del món rural coreà. De mica en mica els seus joves ballarins surten a escena, i ens mostren la seva gran rigorositat i precisió de moviments, en un espectacle hipnòtic, on es barregen la tradició i els sons electrònics, i on el vestuari (de la mateixa Eun-Me Ahn) es converteix en una peça fonamental, amb els seus colors i la seva diversitat.

Els ballarins canvien constantment d’indumentària, la majoria, homes i dones vesteixen en femení, amb vestits i faldilles. Cal destacar que la música de Young-Gyu Jang i la il·luminació de Jin-Young Jan són magnífiques.

De cop la música para, i veiem un documental on les àvies coreanes ballen divertides en el seu espai, la botiga, el carrer, el camp, el camí, …. Totes elles mostren en el rostre l’enorme felicitat que els hi dóna sentir-se protagonistes per una estona. Impagable els gestos i mirades de les persones que accidentalment apareixen a prop d’elles en el documental.

Un viatge en el temps on el moviment es converteix en una necessitat col·lectiva i on es transmet una gran energia positiva i la vitalitat inalterable del moviment.

De mica en mica torna la música i la llum, i l’escenari s’omple de ballarins, els de la jove companyia i les àvies que interaccionen amb ells i omplen de tendresa l’espai. Un espectacle fascinador.

Un cop finalitzada la representació, les salutacions i aplaudiments corresponents, Eun-Me Ahn, convida al públic a sortir a ballar. L’avi Miquel no s’ho pensa dues vegades…

Un final de festa divertit i espectacular.​

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Eun-Me Ahn: Dancing Grandmothers

Eun-Me Ahn: Dancing Grandmothers

Eun-Me Ahn, conocida como “la Pina Bausch de Seúl“, es una coreógrafa que ha atraído poderosamente la atención del público occidental mezclando tradición y modernidad. Ahora, convierte el escenario en una gran pista donde pone a bailar … un grupo de abuelas!

Sinopsis

Eun-Me Ahn es una artista coreana con un espíritu claramente cosmopolita. Ya era conocida en su país cuando, en 2002, preparó la ceremonia de apertura de la Copa Mundial de Fútbol en Daegu, pero dio el salto internacional en 2013 cuando llevó al festival Quartier d’Eté de París La princesa Bari, una epopeya pop basada en una historia tradicional coreana. No es extraño que la volvieran a invitar al año siguiente en el mismo festival. Y sorprendió al público de París con el espectáculo que ahora verá en Barcelona y que transforma el escenario en una pista gigantesca.

En Dancing Grandmothers bailan los jóvenes integrantes de su compañía, pero no son los únicos. También lo hacen una decena de abuelas coreanas. En 2010, durante un viaje por las zonas rurales de su país, Eun-Me Ahn se encontró una serie de mujeres, de entre sesenta y noventa años, a las que pidió de bailar para ella. Y al ver la felicidad de sus rostros cuando lo hacían, decidió crear un espectáculo que contuviera toda la energía y la satisfacción que aquellas mujeres aplicaban a sus movimientos. El resultado es un montaje donde veremos bailar estas mujeres al natural y veremos también filmaciones tomadas en los lugares donde viven habitualmente.

 

Entenderemos, así, que cada uno de los movimientos de estas mujeres refleja la dureza de sus condiciones de vida y que sus cuerpos, más o menos arrugados o acurrucados, nos cuentan la historia completa de una vida y, a la vez, de Corea moderna. Os han entrado ganas de bailar? Pues únanse a la fiesta …

Un espectáculo tierno y fascinante firmado por una creadora de vanguardia que se ha formado en el rigor y la precisión coreanos pero que ha vivido en Nueva York y que en sus montajes juega tanto con los colores del pop y con la austeridad del blanco y negro como con los matices más sutiles de la androginia.

Fotos

Eun-Me Ahn: Dancing GrandmothersEun-Me Ahn: Dancing Grandmothers

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

Sé el primero en dejar tu valoración.

Artículos relacionados

En femení. Les creadores al Festival GREC

En femení. Les creadores al Festival GREC

26 juny 2018

Foto: Gian Marco Bresadola En la versió del mite d’Orfeu i Eurídice, de l’escriptora austríaca Elfriede Jelinek, guanyadora d’un premi nobel el 2004, Orfeu és un cantant masclista i possessiu […]

Leer más...