Quan entrem, les butaques no hi són, una estructura metàl·lica encercla un espai central on hi ha tres bancs de fusta i un munt de maletes. Als laterals uns taulons de fusta fan de grades. Un parell de grans pantalles, a banda i banda informen de les sortides dels trens. A una banda de l’espai maquines expenedores de begudes, a l’altra banda dos lavabos. (que algú fins i tot, els voldria utilitzar, malgrat que són de attrezzo).
Moltes expectatives que de mica en mica s’aniran diluint. I és que ens trobem amb un muntatge i una posada en escena potents, unes interpretacions entregades i quasi totes convincents, però ens ha fallat el text, que per nosaltres ha estat poc elaborat. Quan sortim comentem que tenim la impressió que hem assistit a una pluja d’idees de temes relacionats amb la violència, sense aprofondir en cap cas; no hem vist un text acabat i amb un fil argumental estructurat.
És una peça escrita per un mínim de quatre persones, ja que a la pàgina web del festival indica el següent: …. Text: Albert Mestres, Magda Puyo, Ramon Simó i Anna Teixidor, entre d’altres.
I nosaltres ens hem sentit dins de l’estació però no hem sentit la por, hem continuat sent espectadors del que es desenvolupava al nostre voltant i sense acabar d’entendre molt bé que s’esperava de nosaltres.
Si voleu llegir la valoració sencera, només heu de clicar AQUÍ