Ahir dimarts dia 4 de desembre, un Teatre Goya que feia goig, ple fins dalt de tot, per veure ESCAPE ROOM la comèdia de terror escrita i dirigida per Joel Joan i Hèctor Claramunt.
Una proposta que busca divertir a l’espectador amb un tipus d’humor àcid que es riu de nosaltres mateixos i de la nostra actualitat política. Però no és només un divertiment, segons Joel Joan, ESCAPE ROOM vol deixar evident que les mentides, en general, fan mal i no serveixen per res. Que la veritat sempre ajuda per dolorosa que aquesta pugui ser.
Una obra on se’n riuen de gairebé tot: del feminisme, de la radicalitat de la CUP, dels afiliats al PSC, de l’independentisme, dels símbols ideològics, de les relacions de parella, de la impuntualitat com a norma, del cinema d’autor, de l’ego dels actors, de las “super-illes de BCN” ….. una proposta on els quatre personatges són portats a una situació límit que els obliga a treure’s la mascara social que porten incorporada. On també es posa a prova la seva amistat i les seves relacions de parella.
I precisament perquè s’apropa molt a la realitat de la societat en què vivim, la proposta la sentim molt propera; entre riure i riure ens adonem que alguna d’aquestes riallades venen provocades perquè en més d’una ocasió ens veiem reflectits com si l’escenari fos un mirall.
Edu (Joel Joan) és l’amic que proposa el joc a la seva nova i jove parella, Marina (Paula Vives) i als seus amics de tota la vida, Rai (Oriol Vila) i Vicky (Àgata Roca). Un cinquè i inquietant personatge, el doctor Mengele, apareix en pantalla, interpretat per Ferran Carvajal.
Quatre personatges, perfectament definits i identificables per la seva manera de parlar i de vestir, es troben a la porta del local. Abans d’entrar i començar el joc ja ens deixen “veure” una mica les seves personalitats.
Destacaríem especialment la interpretació de Paula Vives com a dona «CUPaire», inconformista i d’idees molt clares, que contrasta amb el personatge d’un Joel Joan funcionari de l’ajuntament, de caràcter apocat i preocupat de mantenir l’equilibri del grup en tot moment. Àgata Roca en un paper en la seva línia, interpreta una dona aparentment superficial preocupada per la seva imatge pública i l’Oriol Vila es presenta com un home una mica egocèntric, un director de cinema molt cregut.
Una posada en escena amb un ritme trepidant, ple de gags que provoquen riallades a la platea. Una proposta arriscada que aconsegueix posar-se el públic a la butxaca i provoca talls d’aplaudiments en més d’una ocasió.
La magnífica escenografia de Joan Sabaté reprodueix fidelment el que entenem que ha de ser un Escape Room de terror, i la il·luminació d’Ignasi Camprodón crea l’atmosfera necessària en tot moment.
Efectivament es tracta d’una proposta de Teatre popular o mal anomenat «comercial», però amb una trama perfectament treballada, i amb un gir final, com era de preveure, però al mateix temps, imprevisible.
Una molt bona proposta que sense dubtes omplirà el teatre cada dia.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ