El monstre que s’amaga dins de l’home

Obra difícil, complicada, plena de simbologia, molt metafòrica, críptica, per a un públic obert a noves formes teatrals.

Aquesta és la història d’un oblit, la història d’algú, que un dia, va decidir recordar.
Un viatge emocional. Una obra que m’ha recordat una mica al conte d’Alicia en el pais de las meravelles, a la versió d’Àlex Rigola de l’obra El público de Lorca que vaig veure al TNC i al personatge de la Winnie que va interpretar l’Emma Vilarasau a Els dies feliços de Samuel Beckett al Lliure de Gràcia.

Entre monstres és un espectacle sense escenografia amb una estètica minimalista que potencia la poètica del text de Manel Moreno i les interpretacions de quatre grans actors: Montse Esteve, David Bagés, Georgi­na Latre i Rafa Delacroix. La imaginació dels espectadors recrearà les diferents estances per on transcorre l’acció.

L’espai escènic és fosc, neutre, inspirat en el món mental del pro­tagonista. Un espai que busca reflectir el trauma d’un record violent a través d’una proposta metafòrica i expressionista. Un espai que mica a mica es va transformant, a través de la llum, en atmosferes cada vegada més irreals.

Tot comença amb la visita d’un pis. Les diferents estances que componen el pis provocarant en el visitant un recorregut pels records de la seva infància. Records oblidats que sorgeixen inesperadament. Una ratapinyaira, la dona de vermell, la mare, el pare. Crits, foc. Dolor, por, culpa,esperar que tot passi, esperar que no passi res, deixar de sentir, callar. Justificació davant els fets. Secrets. Alegria, solitud, vergonya. Poder entendre. Fugir. Oblidar.

Oblidem tot alló que ens fa mal.
Tot alló que no es diu en veu alta s’acava oblidant.

Una porta que s’obra.
Una porta tancada que guarda un munt de records oblidats, persones, fantasmes i monstres que conviuen en el fons de la nostra memòria. Traumes infantils que han estat bloquejats per la ment de la víctima que sorgeixen inesperadament davant un instant precís que ha fet que tot aquell mur de contenció caigui i ens fagi recordar tot allò que va passar.

Entre monstres és un viatge a través de la ment. Una lluita entre totes les veus que conformen el pensa­ment d’un ésser humà. Una obra que parla de traumes i violència. Un espectacle necessari que tracta sobre la necessitat de parlar i fer visible el dolor. De culpar a l’agressor, qui realment és culpable i no a la víctima que és qui rep l’agressió. Que els monstres no existeixen, i que qui fa i rep el mal sempre són persones, gent real, de carn i ossos.

Haig de dir que part del públic no va sortir gaire satisfet. Personalment em va agradar molt. Tot el que és teatre de l’absurd, experimental, críptic o metafòric m’encanta.

Enhorabona a tot l’equip! Gràcies per apostar per un teatre amb propostes arriscades.