En la solitud dels camps de cotó
2/02/2017
Un poema a dues veus

Des que va començar la representació, quan amb tot a les fosques se sent la veu del venedor, em vaig adonar que estava davant una obra molt important i que no m’havia d’obsessionar en entendre totes i cadascuna de les paraules que escoltaria. Vaig tenir la mateixa sensació en obres tant diferents com Terra de ningú, de Harold Pinter o El Público, de Federico García Lorca. Per mi, en una representació teatral podem diferenciar el que jo anomeno la lletra i la música. La lletra és el què i la música és el com. En aquestes obres, la música és tant bona que no passa res si no entenc del tot la lletra.

En la solitud dels camps de cotó és un poema a dues veus. En una escenografia molt suggerent i una il·luminació molt ben trobada per reflectir la foscor de la situació, dos personatges creuen les seves mirades i van establint un diàleg sense alternativa d’entesa. L’actuació és magistral. No podia ser d’altra manera perquè el poema m’arribés. És plena de matisos. I el text és ple de metàfores i parla sobre els desitjos no aconseguits i les ofertes no desitjades, en un intercanvi comercial impossible.  La direcció és molt bona i dóna als personatges la mobilitat suficient per fugir de la possible monotonia en recitar un text com aquest.

Ja veieu que m’ha agradat molt. Ara ha arribat el moment de llegir l’obra, per captar tota la lletra.

La llibreta d’en Pep

Todo lo que necesitas para ir al teatro

En la solitud dels camps de cotó

A la hora oscura en que las persianas de los comercios ya se han cerrado, dos desconocidos se encuentran clandestinamente para llevar a cabo una transacción que pondrá en juego sus identidades y acabará poniendo en riesgo algo más que la satisfacción de las intenciones secretas de cada uno.

La fuerza del deseo a través de los laberintos imprevisibles del lenguaje, en uno de los duelos más emblemáticos del teatro contemporáneo, protagonizado por Andreu Benito y Ivan Benet, gracias a la vibrante dialéctica de Bernard-Marie Koltès, que llega por primera vez al Teatre Nacional de Catalunya.

Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Obra no apto para todos los públicos!
    Es un tipo de obra difícil y que solo los más teatros lo disfrutarán!! Yo soy muy teatrero y me ha costado!
    Lucha de diálogos entre 2 desconocidos que se cruzan por la calle: un hombre de campo, pobre y un hombre de ciudad rico!
    Se pelean, discuten, sin saber el motivo ni el porqué. Poesía pura entre los 2!!
    Pero yo tengo un problema… que en este tipo de diálogos tan espesos desconecto y no consigo seguir el hilo. Y es lo que me ha pasado! No me ha acabado de atrapar!!
    Los actores increíbles (cuesta imaginar cómo han podido estudiar todo ese texto gigantesco) y la escenografía simple pero sorprendente!

    08/02/2017
  • Hebert
    Hebert
    12345

    Donat que no em fa por no passar per intel·lectual i entés, ho dic tal com és: em va avorrir. Totes les crítiques i opinions que llegeixo són gairebé coincidents: un text ple de metàfores -si bé no llegeixo enlloc de què-, dens i fosc -efectivament- i no per tots públics -qui ho diu, normalment sí considera que és per a ell, faltaria més-.

    Un venedor i un comprador es troben en un lloc fosc i solitari, com ells i les seves ànimes. Quin és l’objecte de la transacció no és rellevant (sexe, drogues, el coneixement…). Qui té el poder? Qui té quelcom que l’altre ansia o qui a canvi de diners pot aconseguir-ho? La “superioritat”, rau en qui pot comprar el que vol o en qui pot desprendre’s d’allò tant desitjat?
    Crec que és un text més per ser llegit que representat. Ho he fet després de l’obra i tot i tenir fragments ben interessants i poètics, també trobo que s’allarga innecessàriament i és reiteratiu.

    Les interpetacions tampoc no em van meravellar: en Benito més aviat recita, amb una cantarella que accentua la monotonia i en Benet, més visceral, amb la necessitat que no es vol admetre del ionqui i predisposat a la lluita però els moments de tensió física els vaig trobar desincronitzats respecte a les paraules. En canvi, crec que han fet una feina brutal en memoritzar aquest text tan dens, sense rèpliques, més aviat dos monòlegs que s’interrumpeixen.

    01/02/2017
Artículos relacionados
Joan Ollé dirigeix un Koltès dialèctic al TNC

Joan Ollé dirigeix un Koltès dialèctic al TNC

18 Gener 2017

A partir de dijous 19 de gener i fins el 19 de febrer la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya acollirà el seu primer Koltès, En la solitud dels camps de cotó. Joan Ollé dirigeix a Andreu Benito i Ivan Benet en un text que enfronta a dos desconeguts en una trobada clandestina que posa en joc la seva identitat.

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.