Des del minut zero i veient l’escenografia ja es pot intuir quina orientació mental tenen els dos personatges. Algú que s’ha deixat endur per les passions, sabent que és un mer passatger per la vida i algú altre que pretén ser alguna cosa més que un humà, tenir la vida organitzada i estructurada aparentment, però que l’inunda el caos mental. Aquesta és la presentació dels dos personatges i una trucada telefònica inusual farà que les seves vides es connectin. El director i dramaturg Iñaki Garz presenta dos personatges allunyats l’un de l’altre però que es complementen a la perfecció. Aquelles relacions amor-odi que tots tenim i que guardem al calaix.
Arnau Marín i Andrea Portella firmen una producció esplèndida on cadascun mostra les diferents vies d’escapatòria que tenen vers la societat. Com evitar problemes o com, simplement, deixar que passin, claudicar i no fer-hi res al respecte. Una història molt ben explicada, senzilla, sense complicacions i que vol arribar de ple a l’espectador, sense generar controvèrsia ni deixant fils sense lligar. Deixant clar d’una manera subtil però delicada les característiques dels dos protagonistes.
La proposta de Garz es va teixint a poc a poc amb les dues agulles de cada personatge, però on una proposta agafa aires d’excel·lència és amb els petits detalls que milloren la proposta i el fet d’incorporar acurades i delicades dosis de música en directe són unes d’aquelles petites coses que fan màgica la trobada. Tot plegat per crear un espectacle directe, gens feixuc i amb tocs d’humor per trencar la monotonia de la tensió. Un cercle magnífic que es tanca de la manera més natural possible trencat qualsevol distància.
En breus podreu escoltar l’entrevista a l’actor Arnau Marín els podcast de Teatrític 2.0