“Els darrers dies de la Catalunya Republicana” narra els fets de l’exili català, en els dies de l’ocupació franquista, de Catalunya, des de la perspectiva del periodista, lingüista i polític català ( militant d’Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya a l’exili), Antoni Rovira i Virgili.
Jordi Hervàs es converteix durant una hora en el personatge d’Antoni Rovira i Virgili.
L’acompanya un violoncel·lista. El seu rostre està cobert amb una gassa negre.
La música sona durant tot l’espectacle. És l’encarregada de posar so als efectes ambientals (pluja, el soroll d’un cotxe en marxa,…), i també d’acompanyament del text amb melodies de cançons molt simbòliques de Catalunya com són Els Segadors, La Santa espina, L’Emigrant, Rossinyol que vas a França, El Cant de la Senyera,…
Al entrar a la sala hi trobem unes espelmes, una cadira tombada, dues maletes de fusta.
L’escenografia es va construint mica en mica. Les maletes contenen en el seu interior més maletes.
Les maletes durant la representació s’aniran transformant en els edificis i carrers de Barcelona, els campanars de Girona, la línia de resistència, un escriptori, la taula d’un menjador, un llit, una tarima, un cotxe, …
El vestuari i caracterització és l’adient a l’època a la que ens situen els fets.
“Els darrers dies de la Catalunya Republicana” és una espècie de diari polític, on de manera testimonial i autobiogràfica, Rovira i Virgili narra el que havia viscut en la seva pròpia pell, des de l’instant de l’ofensiva final de Franco contra Catalunya , fins la primera etapa de l’exili a França (el 24 de gener de 1939, dos dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya) .
Una narració on queda plasmada l’angoixa, por i misèria que varen haver de viure els catalans que van haver de fugir, l’any 1936, durant l’alçament militar espanyol.
La motivació inicial de l’autor era exposar la quotidianitat protagonitzada pels exiliats del 39 i els avatars d’aquest grup per lluitar contra l’oblit. Rovira esdevé el principal testimoni dels fets, i mitjançant la seva paraula escrita, donarà també veu als seus familiars, amics i companys parlamentaris més propers.
“Els darrers dies de la Catalunya Republicana” va ser escrit el 1939, però fins el 1940 no va ser publicat a la revista “Catalunya” a Buenos Aires.
Antoni Rovira i Virgili va morir durant el seu exili a França el 1949.