Molts som els que suscribim lemes d’igualtat i feminisme, tenim la democràcia com un valor, exigim bons convenis de treballadors i sortim al carrer a reivindicar els nostres drets. Ara bé, què passa quan els altres exerceixen aquests drets i ens esgarrapem, aleshores, el nostre privilegi d’estatus quo? I és que la coherència interna no és fàcil. I a can Els Brugarol, l’obra de Ramon Madaula que inclou un toc autobiogràfic, ho saben perfectament. Protagonitzada pel mateix Madaula (pare), Jaume Madaula (gendre) i Estel Solé (filla) veurem sobre l’escenari com l’espurna que incendia la seva relació és el canvi d’ordre del cognom d’un fill. Una qüestió aparentment superada en un món avançat, obert i progressista com el nostre, no? No obstant, això és només l’excusa, l’última causa de la batalla familiar: a partir d’aquí es començarà a disparar sobre tots aquells pilars on tant cofoiament crèiem tenir una actitut moral inqüestionable: la identitat familar, el consum responsable, la comoditat dels diners. I inevitablement, l’espectador se sentirà interpel·lat. I és que el cap i a la fi, no som tant diferents els uns als altres. I aquí, amb Els Brugarol, una obra lúcida i punyent, en tenim un bon exemple.
¡Enlace copiado!