Perquè per algunes persones és tant difícil dir t’estimo?
Perquè els costa parlar de tot allò que els afecta?
Perquè ens costa tant enfrontar-nos a les nostres pors?
Amb “ELI” ens tornem a trobar davant d’una nova història de ciència-ficció, un dels gèneres preferits d’en Roc Esquius, i del que n’és pioner dins la dramatúrgia teatral catalana. Històries de ciència ficció que, gràcies als seus estudis d’enginyeria informàtica, i al fet d’haver treballat en una empresa tecnològica, enriqueixen molt els seus textos, i fan que la posada en escena, i els diàlegs siguin del tot creïbles.
L’obra és centra en dos personatges, un pare i el seu fill. La relació entre ells és complicada, freda, distant. Són incapaços de mantenir una conversa sense que acabi en discussió. No s’entenen.
El text ens situa en el moment en què el fill fa vint-i-cinc anys i el pare li fa un regal. Aquest regal és una ELI, una màquina on hi pot crear les personalitats que vulgui perquè mai estigui sol.
Parem-nos a pensar. No creieu que això és una mica contradictori? Perquè …quin sentit té, poder utilitzar una màquina, capaç de fer possible tenir relacions virtuals, per combatre la soledat , si l’únic que fa és mantenir-nos encara més aïllats de la realitat?
No és millor parlar?
Recordo que en la meva vida d’adolescent, la meva habitació era el meu món. M’hi passava hores i hores. Allà tenia els meus llibres, la meva música, en fi, allà tenia tot el que necessitava. Sempre hi estava allà tancada. Quasi no em parlava amb ningú. Em sentia sola, i alhora a gust dins la meva soledat. Un dia els meus pares em van dir que si volia una televisió per la meva habitació (cosa que avui en dia és quelcom habitual en quasi totes les cases), la meva resposta va ser NO. Sé que ho feien de bona fe, però per mi allò significava aïllar-me encara més del món. I així els hi vaig dir.
Des del meu parer “ELI” és, de totes les obres que ha escrit en Roc, la més seriosa, i la primera que a part de fer-nos reflexionar sobre la falta de comunicació i el mal ús de les noves tecnologies virtuals , fa un pas més enllà i aposta per la consciencia dels éssers humans, no deixant que els sentiments siguin substituïts per cap sistema artificial.