La premissa d’El tigre de yuzu no pot ser més interessant, el relat de la trobada de dos grans cuiners, un occidental, Ferran Adrià, i un oriental, Hiroyoshi Ishida, que es troben en un moment complicat de les seves carreres i que, gràcies a aquesta coneixença, recuperen la il·lusió i l’empenta per seguir amb els seus projectes.
Malauradament, malgrat l’intent de transmetre l’exotisme de Japó i l’excel·lent feina de bona part del repartiment (on destaquen especialment les actrius Júlia Santacana i Akemi Goto), la posada en escena no aconsegueix capturar la trascendència de l’episodi ni transmetre a la platea el rerefons gastronòmic i emocional que és on rau la clau de tot plegat.