Todo lo que necesitas para ir al teatro

El rei Lear: Amb alguns dubtes

El rei Lear
2/02/2015

He intentat anar a veure El Rei Lear sense llegir-ne ni sentir cap crítica ni comentari. Només amb el gran repartiment (en número i qualitat), el director i els recursos del teatre, ja hi vas amb -potser- masses expectatives. He intentat sortir-ne sense comparar, tot i que aquesta temporada hem vist molts, molts Shakespeare. Em sembla que tampoc ho he aconseguit… Però he sortit, sobretot, amb alguns dubtes.

Primer, però, cal deixar clar que hi ha molts motius per anar a veure l’obra. Fins al moment a casa nostra només hem pogut veure, en el seu format original, tres posades en escena d’El Rei Lear: el de que va portar el Centro Dramático Nacional al TNC, el d’Oriol Broggi a la Bibilioteca de Catalunya i el de Calixto Bieito al Teatre Romea. Hi ha països on aquests clàssics són sovint a la cartellera, però no és el nostre cas. Avui, a més, tenim molt poques oportunitats de veure 24 actors (i un músic) dalt de l’escenari. Ens estem acostumant a obres amb molts pocs actors i és un plaer poder veure també un gran muntatge. No cal dir que a més a més el repartiment és absolutament esplèndid i les actuacions un vertader luxe. Cal destacar la feina de Ramon Madaula, Míriam Iscla, Jordi Bosch i Julio Manrique, però també Teresa Lozano que als seus 70 anys és pura energia i està esplèndida com a bufó. Núria Espert també ofereix un actuació extraordinària, però en algun moment li falta potència i costa de sentir-la.

I, ara sí, els dubtes. Realment calien 24 actors? Estan ben aprofitats? La posada en escena pretén ser contemporània o es queda a mig camí? Surto sense saber-ho. No he entès -i m’ha despistat- la presència de tots els actors, inclosos els ja morts, a les cadires laterals de l’escenari a les últimes escenes. Tampoc el crit d’«eooo» que Marnique fa repetir al públic. Trencar la quarta paret està bé, però cal forçar-ho? I per últim, hi ha voluntat de crear moments còmics? M’han descol·locat… i no parlo només del rap.

Però bé, això és una opinió… La senyora de davant meu, abans d’arrencar a aplaudir (dreta, com gran part del públic) deia: “quina obra d’art!”

← Volver a El rei Lear

Únete a TB
Ya somos más de 80.000 usuarios. ¿Te apuntas?

Ya hemos regalado más de 2.500 entradas

Únete gratis a Teatro Barcelona y disfruta de:

Ventajas

Sorteos y promociones

Calendario TB

Toda la cartelera a un vistazo

Newsletter

Semanal con toda la actividad teatral

Usuario TB

Valora espectáculos, lístalos y sigue amigos

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.