També aquesta proposta ens interessava força, perquè acabem de tornar d’un viatge molt interessant per bona part de la geografia Colombiana, i hem pogut veure encara en algunes persones l’estranyesa de què anéssim com a turistes a conèixer el seu país …. ¿que hacen vds. aqui ?… ¿de verdad que han venido solo para conocer Colombia ?.
Ja no tenen segurament la por d’abans i el país és molt més segur del que sembla; estan esperançats en què la pau per fi arribarà al seu país i que la cocaïna deixarà de ser un flagell en l’economia i en la vida del dia a dia del país…i que malbarata absolutament tot. D’això ens parla aquesta proposta…. del món ocult de la cocaïna.
No parlar de la cocaïna, no exhibir-la, implica continuar amb la mateixa negació de la realitat que es practica respecte l’esclavatge. Com l’or, la cocaïna està imbuïda de violència i cobdícia, brillantor que fa pudor de transgressió. Si el capitalisme s’ha convertit en narcocapitalisme, és el moment de la narcocultura.
Ens ha agradat força el que ens han explicat i creiem que han estat molt ben documentats els seus creadors, malgrat que la posada en escena en algun moment i molt especialment a l’inici, els textos projectats els hem trobat massa reiteratius; a mesura que ha avançat la proposta, creiem que ha millorat força i ens ha acabat atrapant en la fosca història del món de la cocaïna.
Crònica original AQUÍ