La Sala Fènix acaba d’enlairar un Pont Aeri que porta a Barcelona propostes teatrals gens convencionals, especialment dirigides a aquells qui busquen teatre de noves tendències i l’I+D del mim, el teatre gestual, la commedia o el sainet. Jo ahir vaig flipar amb la bogeria de la companyia sevillana Tarara Teatro, que t’endinsa en la disfuncionalitat absoluta d’una familia lletja i deformada físicament amb un original i particular llenguatge que barreja el teatre gestual, la dansa i el cabaret «disgusting». L’he batejat com «disgusting» perquè no es tallen un pèl en llançar tomàquets al públic o generar emocions a través d’accions gairebé escatològiques, però no patiu, ningú del respectable pren mal en aquest deliri teatral.
Si hi aneu, també flipareu amb la flexibilitat i agilitat de la «mare». Tanmateix té un peu a la nuca com, amb una ràpida pirueta, s’espatarra al terra amb postures impossibles.
Gaudiu del viatge amb aquest Pont Aeri!
