Feia temps que esperàvem que aquest musical arribés a Barcelona, de fet estava previst estrenarse al teatre Tívoli de Barcelona l’abril de 2020, però a causa de la pandèmia de COVID-19 es van veure obligats a cancel·lar-ho. Finalment, arriba al Teatre Apolo de Barcelona després de fer gira per diferents ciutats.
El Médico,el musical es va estrenar l’octubre de 2018 al Teatro Nuevo Apolo de Madrid.
Es tracta de l’adaptació d’una de les novel·les de l’aclamada trilogia de Noah Gordon, que abraça mil anys en la vida d’una família extraordinàriament dotada (El médico, Chamán i La doctora Cole), amb llibret i lletres de Félix Amador i música d’Iván Macías.
Abans de fer la meva ressenya, haig de dir que El Médico, el musical és un gran espectacle i que mereix tots els reconeixements
Una posada en escena amb molts canvis escenogràfics, una escenografia espectacular amb una gran varietat d’elements escènics, el vestuari dissenyat per Lorenzo Caprile és una meravella, molt cinematogràfic, molt cuidat, de teixits meravellosos; es parla de més de vint-i-dos canvis de vestuari en molts dels actors, la música és preciosa, grans cançons, però tot i que està anunciat que hi ha vint músics en directe, només hi ha tres músics, que a més a més no es veuen i en cap moment surten a saludar al final, una autèntica falta de respecte cap a ells per part de la direcció. De fet la banda sonora va ser enregistrada a Londres per la London Shympony Orchestra, i evidentment, és obvi que portar de gira una vintena de músics no és gens fàcil ni factible. Així que estic totalment d’acord amb els espectadors que s’han sentit enganyats. És tan difícil dir la veritat?
És com la utilització dels micros amb reverberació o autotune, cosa en la qual no estic gens d’acord. És cert que tot sona a la perfecció, però, personalment, prefereixo escoltar amb naturalitat, els autèntics sons i textures vocals de cada artista. Amb això no vull dir que no siguin bons cantants, al contrari, no en tinc cap dubte que tots són molt bons, fins i tot molts d’ells pertanyen al món de la lírica. Llavors, per a què utilitzar filtres?
De vegades em feia la sensació d’estar veient una pel·lícula musical, en comptes d’un musical escènic. Moments molt Disney.
També penso que és una mica llarg i que una retallada no li hagués anat malament. Crec que li falta una mica d’emoció, i un imprescindible de tot musical, el tema que a tots ens queda a la memòria, la melodia que evoca i no ens podem treure del cap, com I Dreamed a Dream (Els Miserables), I Don’t Know How To Love Him (Jesucrist Superstar), All That Jazz (Chicago) o la mateixa, Perquè he plorat o Les veles s’inflaran de Mar i Cel que es pot veure en aquests moments a Barcelona.
De totes maneres no es pot negar que és un gran musical, que està tot molt currat, que és espectacular, que omple platees per on passa, que el públic en gaudeix moltíssim i que surten encantats.