NADA ES IMPOSIBLE és el darrer show de l’Antonio Díaz que ens emmiralla en un món paral·lel on tot és possible.
En un contrarellotge on màgia i ciència van de la mà, ens presenta un espectacle ple de intencionalitat científica.
Prenent com a fil conductor teories positivistes com la de l’abellot que desafia les lleis de la aerodinàmica per volar o l’efecte Pigmalió que mostra la vulnerabilitat del ser humà, culmina un número d’hipnosi desconcertant amb l’efecte papallona (tot i que aquesta teoria podria explicar-se millor)
Amb més o menys intencionalitat, el talent d’aquest noi sembla no tenir fi. L’espai es farceix de màgia. Anells voladors, gent tele transportada, jocs de numerologia impossibles … tot per captar l’atenció d’ un públic entregat que s’abandona a les mans d’un geni.
De caire proper i amb tocs d’humor l’espectacle flueix prest i xalest mentre ens descobreix babaus quan exhibeix la sabatilla que perd i troba davant els teus nassos… fins a 3 cops!!
De ritme trepidant, el seu espectacle és un dels més taquillers del món. Un il·lusionista amb un èxit vertiginós que s’ha col·locat en el pedestal dels deus de l’Olimp des d’on ens contempla a vista d’ocell, com resa la imatge del seu cartell publicitari.
Un espectacle rodó de no ser per un excés de publicitat de marca personal que sembla més pensada per impressionar un públic novaiorquès que per captivar als de casa.
Amb una posada en escena descomunal i poc precisa que va lligant amb audiovisuals de cop innecessaris, el nen de Badia del Vallès vola alt.
És una responsabilitat enorme ser allà dalt tan jove.
Queda un llarg camí, el llistó és alt i és ben patent a l’inici del show, que el públic no rebaixa expectatives.