Posada en escena elegant i sòbria d’una família que s’està podrint per dins. Un text increïble i ben presentat (tot i que amb algunes irregularitats a nivell actoral) que treballa tota l’estona en la fina franja de la identificació.
La construcció de la peça ens permet seguir-la perfectament i, alhora, ens deixa veure molt detalladament les relacions entre els personatges. Entre el seu passat i ells. Entre el seu futur i ells. Les seves pors i desitjos apareixen en forma de falsos monòlegs interiors que ens permeten tenir una panoràmica interna de cadascun d’ells.
És una molt bona oportunitat per apropar-se a un dels dramaturgs Nord Americans que van posar el seu petit gra de sorra en el canvi de paradigma teatral del segle XX i que ara veiem ja com tot un clàssic.