El desguace de las musas

13/03/2019

Sentit homenatge a la “Bodega Bohèmia”

EL DESGUACE DE LAS MUSAS és el nou espectacle de la companyia La Zaranda-Teatro Inestable de Ninguna Parte. Recordem “Ahora todo es noche” en 2017 i “El grito en el cielo” en 2015, ambdues en aquest mateix teatre.

En aquesta proposta es conjuga la dinàmica que s’estableix entre la comèdia i la tragèdia i contemplem, astorats, com un lloc reservat a la música, la llum i els lluentons s’hi ha transformat en un “cau”, on sobreviuen com poden, velles i decadents artistes del que un dia havia estat un lloc d’èxit.

L’escenari, habitualment reservat als espectacles de cabaret, als números musicals o còmics, es converteix en el lloc on els artistes interpreten uns monòlegs impregnats de fracàs i creen moments còmics dins de les situacions tràgiques.

El crostós cortinatge de lluentons desprèn tuf de suor i desinfectant. Les notes musicals s’escampen per la penombra mal ventilada abans de diluir-se en el fons dels gots. Sota els focus que difonen blau de nit, el delmat cor de cupletistes assaja una rudimentària coreografia. Mandra de barnussos, xandalls i mitges apedaçades, ornats amb boes desplomades, brillants quincalles i acoblaments de micròfon. Carns endurides que enterren tants desigs, mirades nues que saben de tants crepuscles. La ganyota de la mort oculta rere el maquillatge barat. Al mirall del camerino, envoltat per bombetes foses, quedà escrita amb pintallavis la veritable història, on el gènere frívol es converteix en tràgic.

La peça, com és habitual en la companyia, compta amb el text d’Eusebio Calonge i la direcció de Paco de la Zaranda. En aquesta ocasió, a més de l’elenc format per Gaspar Campuzano, Enrique Bustos i Francisco Sánchez, compten amb el treball dels intèrprets Gabino Diego i Inma Barrionuevo, i de la soprano Mª Ángeles Pérez-Muñoz.

Una peça al·legòrica de la cultura apuntalada que espera la seva caiguda, on les rates apareixen per devorar-ho tot i on els artistes que sobreviuen a contracorrent, estan esgotats i a punt de decidir que tiren la tovallola. Un món oblidat, arrasat pel poder de la indústria i les noves tecnologies.

El teatre reduït a desballestament, on cadascun va usant les peces que serveixin per a aguantar en un món tecnològicament implacable, cada vegada més sorollós i menys humà. On apunta la rebel·lia però de fet la submissió a les normatives dels despatxos és total.

La inspiració per aquesta nova producció (segons ens van explicar a la Roda de premsa del passat dimecres) ha estat La Bodega Bohèmia, de Barcelona, un lloc on als anys setanta, ja estava “habitat” per artistes decadents que en aquell escenari es continuaven sentint “estrelles”.

Un treball immens i minuciós, de dibuixar amb fidelitat uns personatges que nosaltres vàrem conèixer a “La Bodega Bohemia” ja fa molts anys i que gràcies a La Zaranda, hem pogut recuperar records entranyables de la nostra joventut.

Una proposta que sense dubtes generarà opinions contradictòries, ja que en sortir nosaltres del teatre hi havia algunes persones molt enfadades i decebudes, en tant que nosaltres vam sortir molt satisfets,  malgrat la tristor que es desprèn de tot plegat.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ


Todo lo que necesitas para ir al teatro

El desguace de las musas

El desguace de las musas

Gabino Diego protagoniza El desguace de las musas, un espectáculo dirigido por Paco de la Zaranda. Una alegoría inspirada en la desaparecida Bodega Bohèmia.

Sinopsis

El costroso cortinaje de lentejuelas desprende pestes a sudor y desinfectantes. Las notas musicales se esparcen por la penumbra mal ventilada antes de diluirse en el fondo de los vasos. Bajo los focos que desparraman azul noche, el diezmado coro de vicetiples ensaya una rudimentaria coreografía. Pereza de albornoces, chándales y mallas remendadas, aderezados con boas desplumadas, brillantes baratijas y acoples de micrófono. Carnes yertas que entierran  tantos deseos, miradas desnudas que saben de tantos ocasos. La mueca de la muerte oculta tras el maquillaje barato. En el espejo del camerino, rodeado por bombillitas fundidas, quedó escrita con pintalabios la verdadera historia, dónde el género frívolo se convierte en trágico.

Allí se refugian estos restos de coristas, vedettes desfondadas, ruinas de caricato, agonía y furor  de una cultura, a la hora de cierre, la nostalgia bailando en la penumbra, el momento en que las sillas se colocan sobre las mesas.

Inspirada en la desaparecida Bodega Bohemia de Barcelona, es esta la alegoría de una cultura apuntalada, que espera su desplome, situada en un antro lúgubre infestado por las ratas que asoman a nuestros trabajos,  dónde un núcleo de artistas aislados y contracorriente resisten, agotados, entre la resignación y el encono, sin ningún heroísmo, más bien a merced de una época que renuncia a lo poético.

Fotos + fotos

El desguace de las musasEl desguace de las musasEl desguace de las musasEl desguace de las musasEl desguace de las musas

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir vaig assistir al Romea a l’estrena d’aquesta obra de la companyia La Zaranda escrita per Eusebio Calonge i dirigida per Francisco Sánchez (Paco de La Zaranda). Encara que segons Calonge es va inspirar en l’antiga Bodega Bohemia del carrer Lancaster, no recrea la història d’aquesta sala, sinó que el lloc on transcorre és simbòlic i podria ser qualsevol racó d’Espanya o del món. Ens parla de decadència. De la decadència d’uns personatges que al seu dia van poder ser i no van ser o que van ser i ja no poden ser, que estan al límit de la vida i es neguen a acceptar la realitat, malvivint perquè a més no tenen altres recursos, en el lloc que en el seu dia els va donar moments de glòria i on el gènere frívol esdevé tràgic. De la realitat dels fets es poden treure un munt de reflexions però a mi concretament, i em fa mal dir-ho perquè La Zaranda és una de les companyies de fora de casa nostra que més admiro, m’ha avorrit solemnement. Lenta en molts moments però sobretot repetitiva molt repetitiva s´ em va fer interminable. La interpretació en canvi magnífica tant la dels actors de la companyia, Francisco Sánchez, Gaspar Campuzano i Enrique Bustos com les incorporacions que han fet per a aquesta obra, Gabino Diego, Inma Barrionuevo i la soprano Mª Angeles Pérez-Muñoz, però això només, no val. Espero oblidar-ho aviat i quedar-me amb La Zaranda que sempre m’ha entusiasmat.

    13/03/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Compré entradas para esta obra porque me gusta arriesgar e intentar ver cosas que en un principio no me llaman la atención.
    Pero creo que a apartir de ahora voy a seguir mi instinto y no me voy a dejar llevar. Sin duda es la obra que menos me ha gustado de toda la temporada.
    Ni siquiera el reclamo de Gabino Diego en el elenco ha conseguido que sienta un poco de simpatía por la obra.
    Una obra que nos muestra la decadencia de la Bodega Bohemia de BCN. En su tiempo lugar de teatro y varietés de gran éxito y que ahora nadie visita.
    Solo los antiguos fantasmas de sus actores aún pululan por el lugar intentando recordar sus años de esplendor…
    Sinceramente he pasado vergüenza ajena. Interpretaciones sobreactuadas, dos señores haciendo de maricas plagiando a Los Morancos y un Gabino Diego sin gracia han acabado con mi paciencia.
    Y para rematar… en los aplausos los actores saludaban mirando a la pared del escenario. Ni siquiera han tenido la molestia final de girarse para agradecer al público que se hayan tragado semejante tostón…

    06/03/2019

Artículos relacionados