EL BOSQUE, una instal·lació que evolucionarà al llarg dels dies del Festival i que nosaltres veiem únicament fins divendres.
Aquest és un projecte creuat entre dos artistes que habitualment treballen en diferents territoris, Juan Navarro i Pablo Gisbert.
Juan Navarro és conegut per la seva feina com a intèrpret de propostes de Rodrigo Garcia; nosaltres el vam veure treballar al Festival TNT 2016 en l’espectacle inaugural «4 de Rodrigo Garcia» o al Radicals’11 en «Muerte y reencarnación en un cowboy«, sent també un creador escènic, performer i director.
Pablo Gisbert és conegut, sobretot, per formar part de la companyia «El Conde de Torrefiel» on, amb Tanya Beyeler, presenta les seves pròpies creacions que fluctuen entre la literatura i el moviment coreogràfic.
EL BOSQUE és una instal·lació performativa que va néixer arran de la trobada dels dos creadors en el Carmel de Barcelona per parlar del projecte «Cruzados» on havien estat convidats a participar l’any 2016. Una passejada i xerrada per un bosc d’avets fins que en caure la nit, el bosc va «començar a parlar». En tornar al centre de la ciutat tots dos van coincidir en l’atipicitat d’aquest bosc artificial i van decidir investigar.
En aquesta instal·lació un grup de joves «ninis» (ni estudien ni treballen) de Premià de Mar són els encarregats de construir aquest bosc i a partir del material que els hi ofereix el mateix bosc, construir el seu propi mon lluny del món que coneixen.
En entrar a l’espai, tot just quan s’inicia EL BOSQUE, ens trobem amb un espai sonor potent, dens com la boira que ocupa tota la sala. Música en directe de la mà d’AMSIA. Molts adolescents per terra, indolents, mirant els mòbils o senzillament «caiguts» en algun racó. A les parets recolzades branques i troncs, molts troncs d’arbre. Unes escales estan disseminades per la sala.
En una petita sala, a l’entrada, es projecta de manera ininterrompuda un vídeo dels nois en el bosc. De cop, els nois i noies «prenen vida», s’aixequen i comencen a moure troncs i branques lligant-les.
Fem una segona visita a l’espai el mateix dijous abans de tornar a Barcelona. Els nois no hi són, de fet en el programa ja diu que tornaran a les 10 del vespre, observem que el vídeo es continua projectant, l’espai sonor i la boira continuen «bategant» i s’han aixecat algunes construccions fetes amb troncs i branques.
Fem una última i tercera visita divendres, les construccions han avançat de manera significativa, la resta, vídeo, espai sonor, i boira continuen inalterables.
Una proposta sens dubte pot ser interessant, però que a nosaltres no ens ha aportat gairebé res.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ