Perquè hem de tibar de sinònims: encantadora, fetillera, meravellosa, fascinadora, seductora, misteriosa… Quan s’ajunten més d’un geni pot passar qualsevol cosa, i ha passat. Aquesta Flauta amb estètica de còmic i videoclip, submergida en el cine mut dels anys 20 i quasi prescindint de la tercera dimensió (els còmics estan en un full, pla) a mi particularment m’ha abduït cap a un món oníric en el que ja m’agradaria viure-hi sempre. Sí, ja sé que no pot ser i que començo a ser gran per desitjar certes coses, però… Tornant a la realitat, excel·lent tot, especialment el tractament que s’ha fet de l’obra Uauhhh !!!
Crítica completa » http://bit.ly/29TR1Oz