Demon: Anton Rubinstein

12/05/2018

Una extraordinària estrena mundial al Liceu

Nova i extraordinària nit d’òpera amb l’estrena al Liceu de DEMON d’Anton Rubinstein (1829-1894), una coproducció liderada pel Liceu des de Barcelona, amb 3 teatres d’òpera més, l’Helikon Opera de Moscou, l’Opéra National Bordeaux i l’Staatstheater de Nürnberg, tal com ens van comentar a la roda de premsa.

És l’obra mestra d’Anton Rubenstein en el gènere líric. La passió, l’amor, la mort, la cosa demoníaca i la temptació per allò prohibit, tots els ingredients de l’òpera romàntica;  es tracta de tot un redescobriment d’un clàssic de l’òpera russa, que compta amb un dels directors d’escena més innovadors de la lírica d’aquest país,  Dmitry Bertman, i amb la direcció musical del seu compatriota Mikhail Tatarnikov.

DEMON és una òpera en tres actes amb llibret de Pavel Alexandrovich Viskovatov. L’estrena absoluta va ser el 25 de gener de 1875 al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg. A Barcelona va ser estrenada el 10 d’octubre de 1905 al Teatre Novedades, però en versió italiana. Ara per primer cop l’hem pogut veure en la seva versió original, és a dir en l’idioma rus.

Rubinstein va ser catapultat a la fama amb aquesta òpera, una de les més representades a Rússia l’últim terç del segle XIX. Cèlebre pianista i compositor, va ser autor de setze òperes.

Òpera protagonitzada pel baix-baríton letó Egils Siliņš i la soprano lituana Asmik Grigorian. El cast el completen el contratenor Yuriy Mynenko en el paper d’Àngel, el tenor Igor Morozov en el paper de Príncep Sinodal o el baix Alexander Tsymbalyuk en el rol de Príncep Gudal, tots tres ucraïnesos i debutants al Liceu. He de dir que poques vegades he sortit del Liceu més satisfet de la qualitat de les veus de tots els intèrprets, sense deixar de banda cap d’ells; és veritat també que el pes més gran recau en els dos protagonistes que estan extraordinaris, encara que també he de reconèixer que he quedat literalment fascinat per la soprano Asmik Grigorian.

Voldria també fer una referència al Cor del Gran Teatre del Liceu, que en aquesta òpera ha tingut un paper important i l’ha resolt amb nota molt alta.

Un projecte gestat a Barcelona i amb una espectacular escenografia ideada per Hartmut Schörghofer, que situa sobre l’escenari un cilindre de fusta el·lipsoidal    amb boques de diferents mides, un gran túnel que connecta diferents mons i reprodueix la tragèdia de l’amor. Al fons d’aquest cilindre, una gran esfera inflable amb un projector al centre que va generant múltiples realitats, canviant d’aspecte i donant claus de les diferents accions del relat, esdevenint una esfera de foc, un ull que vigila o una tempesta de sorra, entre molts d’altres.

Aquesta escenografia espectacular conjuntament amb un preciosíssim tractament de llums i un estudiat vestuari (creat a la sastreria del Gran Teatre del Liceu), és sense cap mena de dubte el que ha aconseguit que aquesta producció hagi estat un dels majors èxits que s’han pogut veure en aquest escenari; és un orgull que s’hagi gestat a casa nostra i que l’estrena mundial hagi estat a Barcelona.

Estic segur que quan es torni a representar a diferents teatres d’òpera arreu del món, tornarà a aconseguir un enorme èxit.

Com veieu, ahir vaig sortir del Gran Teatre del Liceu, enormement feliç i revalidant un cop mes el meu amor vers les Arts Escèniques, perquè potser el gènere de l’òpera és la suma de totes elles en un mateix espectacle.

Per veure la ressenya original només cal clicar en aquest ENLLAÇ


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Demon: Anton Rubinstein

Demon: Anton Rubinstein

La obra maestra de Rubinstein sobre la obsesión amorosa del demonio

Anton Rubinstein va ser autor de més de quinze òperes, de les quals al Liceu únicament s’ha vist Néro el 1898, la primera òpera russa representada a Barcelona. Al mateix Teatre, el compositor i pianista –rival de Liszt– va actuar com a concertista en dues ocasions, en una de les quals l’orquestra va interpretar el ballet de la seva òpera Demon, basada en el poema homònim del «maleït» Mikhaïl Lérmontov, titllat de sacríleg i blasfem per la censura eclesiàstica russa.

Vídeo

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Gran muntatge amb unes veus magnífiques.

    14/05/2018

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Una partitura apassionant, amb una enorme dificultat vocal, sense les acrobàcies del belcanto italià però plena de belles melodies que exigeixen un fraseig molt acurat, a més de conjunts corals extraordinaris i una sòlida estructura orquestral. Una impactant i extraordinària escenografia i concepció estètica de tot l’espectacle. La sorpresa del repartiment és la soprano lituana Asmik Grigorian, qui, en el seu debút liceista, dóna vida a una Tamara esplendorosa, de veu bella, cristal·lina i ben projectada i imponent presència escènica i una interpretació molt emotiva capaç d’enamorar al diable i a tots els presents amb una interpretació de suaus accents lírics i sincer dramatisme en la seva escena final. un elenc molt eficient, una soprano excel·lent, una posada en escena innovadora i una partitura extraordinària, són els elements que fan d’aquesta producció una de les millors de la temporada. No us la perdeu primer per la qualitat de l’obra i segon per la qualitat del muntatge.

    27/04/2018