Massa línies de reflexió encetades, que desdibuixen el resultat final

De carenes al cel

De carenes al cel
20/01/2017

Una sirena (o és una metàfora?) ens dóna la benvinguda i ens condueix dins i fora de l’aigua pel món dels mites relacionats amb la Mediterrània. Ella és Ilona Muñoz, actriu, ballarina i professora de teatre…..i malauradament és la que potser vàrem trobar més sobreactuada … no ens la vàrem acabar de creure.

Les seves històries s’entrecreuen amb les experiències d’una cineasta documental, l’Alba Sotorra (Premi Gaudí al millor documental amb ‘Game Over’), que ens parla de les guerres que tenim actualment al nostre davant i de com d’insensibles ens hem tornat a les imatges de violència i mort que veiem cada dia a la televisió.

Ella mateixa explica com n’és capaç de filmar les imatges sense trasbalsar-se com si el que està veient no l’afectes. És després, quan retorna al seu espai i recorda el que ha vist, sent la necessitat d’explicar-ho, d’intentar vèncer la insensibilitat de la nostra societat amb les seves filmacions …. i aleshores si, es destarota i plora …. Fa poc més d’un any va anar, sola amb la càmera, a Síria per rodar un documental sobre les dones kurdes que lluiten contra l’Estat Islàmic.

Marcel Bagés és guitarrista, nascut a Flix i forma duo amb la Maria Arnal, al juliol del 2016 van publicar el seu últim treball anomenat «Verbena». M’he quedat amb la frase que encapçala la seva pàgina web: «Cuando hunde la cabeza en el pozo de la guitarra solo queda viento en lugar de agua.» Amb Àlex Guitart tocant diferents instruments de corda i Riad Ahmed amb la percussió ens han proporcionat els moments màgics de música de l’espectacle. Riad Ahmed nascut a Beirut es declara ciutadà del món.

DE CARENES AL CEL és un viatge per la mar Mediterrània des de tres vessants: les paraules, la música i les imatges. Un conjunt de mirades cap a un mar que és punt de trobada i tomba a la vegada. Una mostra de les possibles mirades cap a aquest mar amb el que cadascú de nosaltres estableix una relació diferent. Podem seure durant hores contemplant el mar esperant respostes que potser no arribaran mai.

La dramatúrgia d’aquest espectacle és de Judith Pujol, que també el dirigeix, juntament amb Albert Boronat, i s’ha generat al voltant d’experiències dels mateixos intèrprets i la seva relació amb la Mediterrània. Aquesta recerca conjunta de respostes amb tots els intèrprets, dona com a resultat un espectacle que enceta moltes línies de reflexió, en una barreja d’història i contemporaneïtat, i que en molts moments desdibuixen el veritable objectiu que creiem persegueixen.

Si desitgeu llegir la crònica original, només heu de clicar AQUÍ

← Volver a De carenes al cel

¡Enlace copiado!