Davant la jubilació

21/01/2017

En sortir del Lliure, necessitat imperiosa de respirar

Sabíem que ens enfrontàvem a una llarga sessió de bon teatre i anàvem preparats. Magnífic autor. Magnífic director. Magnífics intèrprets. Fila 1 per no perdre cap detall del text ni de les interpretacions.

Però el que vam rebre va superar les nostres expectatives. Ho vam tenir tot. I una dosi afegida d’angoixa vital. Igual que Vera, una de les protagonistes, en sortir, necessitem imperiosament agafar aire.

DAVANT LA JUBILACIÓ és un text del dramaturg en llengua alemanya Thomas Bernhard i està inspirada en la història verídica d’un jutge nazi que, anys després de la guerra, i d’haver estat amagat durant deu anys al soterrani de casa seva, va aconseguir conservar la seva bona posició a força de mantenir ocults els seus ideals nacionalsocialistes. Viu amb les seves dues germanes, que son pols oposats d’una mateixa realitat. El jutge està a punt de jubilar-se i està angoixat per un futur abocat a l’aïllament en companyia.

Krystian Lupa és un profund coneixedor de Bernhard del que ja ha dirigit almenys cinc obres. Aquesta vegada ha escollit un dels textos més crítics de l’autor que reflexiona sobre el “virus del nazisme”. Aquest director polonès és un dels referents del teatre europeu i per primera vegada ha treballat amb actors catalans.

Mercè Arànega és una magnífica Vera, un personatge tòxic que alimenta el foc del record per temps passats que per a ells van ser millors. Al mateix temps intuïm un personatge fràgil i submís dominat per la por davant d’un germà que no acaba de controlar ni entendre, tot i que mantenen una relació incestuosa. Ataca sense compassió la seva germana immobilitzada a la cadira de rodes. Viu reclosa en un present nostàlgic dels vells temps de l’auge nazi i recorda amb insistència al seu pare i el que deia. No entén la seva mare ni perquè es va suïcidar.

Marta Angelat realitza una meravellosa interpretació del personatge de Clara i aconsegueix, sense quasi diàleg, només amb les seves mirades de retret, els seus somriures i la seva actitud distant, transmetre la resignació i la por davant d’una situació que no pot canviar. Ella és la imatge dels vençuts, l’única dels germans contraria al nazisme.

Pep Cruz, és un gran Rudolf, físicament absent a la primera part, però present constantment en la conversa de les germanes que esperen i preparen tot per la seva tornada. Observem astorats com el seu personatge evoluciona cap a la bogeria, recuperant gestos i actituds de la seva època de comandant nazi en un camp de concentració. Gran admirador d’un dels líders del nazisme, Heinrich Himmler, els tres germans celebren cada any, en el seu honor, la seva festa d’aniversari on en Rudolf torna a vestir l’uniforme militar amb la creu gammada i les germanes vesteixen de gala amb vestit de nit.

Un ritme dens, amb silencis i pauses que ens dóna temps per digerir una història terrible i al mateix temps ens produeix una gran sensació de claustrofòbia.

L’objectiu del director és que siguem capaços de reconèixer que tots podem ser iguals als tres personatges de l’obra, uns, racistes que no ho volen reconèixer o que no s’atreveixen a dir-ho i d’altres com la Clara que amb el seu silenci representa als que no som capaços de dir res quan tenim la barbàrie davant nostra i pensem que és millor no intervenir i esperar que algun altre ho faci per nosaltres.

Si desitgeu llegir l’apunt original, només heu de clicar AQUÍ

 


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Davant la jubilació

Davant la jubilació

Davant la jubilació es un texto fundamental del dramaturgo en lengua alemana Thomas Bernhard basado en hechos reales. El fascismo, revisitado por Krystian Lupa. Al extremo de la actualidad. Irreductible.

Retrato bernhardiano de una familia intoxicada por el nazismo; un amplio espectro de síntomas, una humanidad enferma y malograda.

Ya no se trata de una ideología, de un mónstruo histórico, sino de una enfermedad espiritual de la humanidad.
Todos los sentimientos humanos, valores y aspiraciones están infectadas por este virus. Ya no se trata de la ausencia de moralidad, de la amputación del bien, sino de la moralidad enferma y malograda, de la bondad falsificada.
La enfermedad profunda del hombre contemporáneo que genera individuos inválidos según el diagnóstico de Thomas Bernhard.

Unos hermanos afectados por el virus de la mutación actual del nazisme, enclaustrados en una existencia familiar falsificada, en una cárcel estrecha y asfixiante creada y custodiada por ellos mismos, en la que se respira el odio, el miedo y la imposibilidad de ser feliz…

Krystian Lupa

Fotos

Davant la jubilacióDavant la jubilacióDavant la jubilacióDavant la jubilació

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • elvira franch
    12345

    Dirigida per Krystian Lupa i interpretada meravellosament bé per tres grandíssims actors: la Marta Angelat, la Mercè Arànega i el Pep Cruz.
    Aquesta obra ja va ser representada la temporada 2016 i va guanyar els premis de la crítica d’aquell any com a millor espectacle, millor espai sonor i millor actriu principal per a Marta Angelat. Jo diria que les dues actrius i l’actor es mereixien un premi cada un per les seves grans interpretaciós.
    Una obra que ens situa dins d’una família de dues germanes i un germà. Ell havia estat un actiu comandant nazi d’un camp de concentració. Acabada la guerra va estar amagat durant 10 anys i després, ocultant els seus pensaments nazis, va ser jutge en una ciutat alemanya. Una germana el té com a referent i li professa una gran estimació, també comparteix amb ell els seus ideals nacionalsocialistes. L’altra germana, una persona paralitzada per un bombardeig, és completament oposada als pensaments dels seus germans. Per aquests dos motius: la seva incapacitat física i els seus pensaments, els seus germans l’odien i li demostren el seu odi. Ella, respon amb poques paraules, amb mirades de retret i només de tant en tant els contesta sarcàsticament.
    Uns germans que amb l’excusa de la democràcia pensen que, tard o d’hora es demostrarà que els seus ideals són encertats; però s’odien, i s’ho diuen a la cara amb paraules cruels, però sense crits; tal com també odien el món que observen des de les finestres tancades de casa seva; de la mateixa manera que odien als jueus i no tenen cap remordiment quan mirem les fotos on s’hi veuen muntanyes de jueus morts; no els provoca cap sentiment de pena ni penediment. Tampoc la germana impossibilitada fa cap esforç per contradir-los, tot i que a ella sí que l’afecten aquells records.
    El director de l’obra ha volgut presentar-la lentament, amb molts silencis i pauses, i amb moviments senzills i quotidians on el dramatisme quedi, en principi, amagat, com si no passes res. L’espectador ha d’intuir la profunditat de cada paraula no dita, del que amaga cada expressió aparentment innocent.
    Unes actuacions extraordinàries i genials, i una posada en escena impecable, tot i que considero que no pot agradar a tothom. Potser per la seva llarga durada (tres hores i mitja) o pel ritme tant lent que està plantejada l’obra. Per mi, una excel·lent proposta que la tindré present durant temps.

    16/02/2019
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    La obra ens fa reflexionar sobre els moviments d’ultradreta. Encara hi són, es més, cada vegada van agafant més força. Són persones que es pensen que tenen raó, no pensen que són culpables, creuen que són honestos amb si mateixos i tenen la consciencia tranquil·la. Ës realment preocupant que en tot el món emergeixin cada cop més partits de dretes, que amagats sota la paraula democràcia, van agafant cada vegada més força. Surts del teatre amb una necessitat imperiosa per respirtar. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2017/01/27/davant-la-jubilacio/

    27/12/2018
  • Ana P.F.
    12345

    “Don’t act, be! ” No sé qui va dir això, però ahir ho vaig veure a sobre de l’escenari del Lliure de Gràcia. Dues actrius, un actor i una direcció magistrals. Teatre que respira amb alè de vida, només per veure això ja paga la pena aquesta funció immensa. Però tot està lligat a un text que posa sobre la taula una ideologia brutal, i més esfereïdora per la seva actualitat, per la seva persistència. Imprescindible.

    15/01/2017
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    4 horas en total de teatro!
    Me he pasado todo mi viernes viendo un retrato de la condición humana!
    Como el nacismo puede afectar a 3 hermanos! Uno de ellos fué oficial en un campo de concentración! Perseguido al acabar la guerra pero finalmente salvado por su hermana que lo apoya en todo!
    La 3ª hermana, una invalida a favor de los judios tiene que convivir con sus hermanos a los que odia por sus ideales. Menudo papelón!!

    Los actores impresionantes! A Marta Angelat la amo! Descubrí el teatro con ella y la tengo en un pedestal. Magnífica en si papel aunque tenga poco diálogo. No le hace falta hablar!
    Pep Cruz perfecto! No voy a olvidar fácilmente su tembleque de manos de enfermo!
    Y Mercé Aranega ha conseguido que odie a su personaje. Así que como actriz solo puedo halabarla!!

    PD: Fan de la Aranega intentando desnudar a Pep! Pobre! Casi le da algo! Jajajaja. A punto he estado de saltar al escenario a ayudarla jajajaja

    14/01/2017

Artículos relacionados

El Teatre Lliure presenta la nova temporada

El Teatre Lliure presenta la nova temporada

30 Juny 2018

Racisme, immigració, desarrelament, feminisme, memòria històrica, recerca d’una nova veritat, denúncia de les noves mentides, revolució com a utopia imprescindible, confrontació orient/occident , amor i desamor, recerca de la pròpia […]

Leer más... n

5 obres per la memòria històrica

5 obres per la memòria històrica

16 Gener 2017

CICATRIUS, TEATRE CONTRA LA BARBÀRIE NAZI Exquis Teatre presenta el cicle Cicatrius amb l’objectiu d‘impedir que s’oblidi un dels episodis més negres de la història d’Europa: l’Holocaust i el genocidi […]

Leer más... tb