Ha tornat a Barcelona la producció de Teatro Calánime, CUENTOS CRUENTOS, basada en el llibre de Dino Lanti (Bernat Castany) que amb el mateix títol va publicar Thule Ediciones l’any 2008. La música de l’espectacle ha estat creada per VO Quartet.
Una proposta amb un llarg recorregut que es va estrenar el 18 de gener de 2013 a la Sala Gaudí, després del seu pas per la Nau Ivanow, i ha estat també representada al Teatre Maldà en 2014 i que nosaltres no havíem tingut oportunitat de veure.
Un espectacle creat a partir d’un text juganer i satiric, un recull de poemes irònics de Bernat Castany, magníficament dirigit per Hugo Guzmán. Tres actors cantants (Mariona Ginès, Pau Rubio i Joan Rigat) i dos músics que interpreten la música en directe (Pau Baigés i Hävard Enstad) i també canten i actuen.
Teatro Calánime està format per artistes de diferents disciplines, de diferents escoles i nacionalitats. El seu projecte intenta crear espectacles que transitin entre el muntatge clàssic i d’experimentació.
CUENTOS CRUENTOS, és un espectacle musical, amb una visió irreverent dels contes super coneguts de «tota la vida» i de velles històries. L’autor pren personatges de contes populars i elements de la vida quotidiana i la barreja dona com a resultat un poema irònic amb una visió totalment diferent dels protagonistes.
Un muntatge que vol posar èmfasi en la moralitat de cadascuna de les històries i que compta amb la participació «forçada» d’alguns espectadors; aquest aspecte personalment no ens agrada gens viure’l al Teatre i com a mínim ens incomoda; és més, de ben segur no hauríem assistit si ho haguéssim sabut amb antelació. Encara que no ens va tocar, creiem que en tot cas la lectura de les «moralines» de cada conte per part dels espectadors, sempre haurien de ser voluntàries.
Una posada en escena aparentment senzilla però on tots els moviments estan perfectament estudiats, des del vestuari que oscil·la entre el clown i el terror, a la il·luminació de Bernat Jansá i a les diferents caracteritzacions adequades al conte que ens expliquen. Un parell de moments únicament musicals, són també una delícia. Les interpretacions i les veus son mes que notables.
Llàstima que en la representació a la què vàrem assistir, de públic havia més aviat poc i no ajudava tampoc la immensitat de la Sala, per un espectacle que creiem és més idoni per una sala petita, on no es respiri un ambient tan gèlid com el que vàrem viure ahir.
Malgrat aquesta sensació gens agradable, es tracta d’una proposta fresca i divertida, que paga la pena veure.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ