La delicadesa de Claire Ducreux domina tot l’espectacle, un parc encara tancat on un rodamón dorm en un arbre, a terra fulles, un bar anomenat Café d’automne … i arriba el cambrer, Toni Mira, que de mica en mica va redreçant la terrassa col·locant les cadires i les flors a les taules.
Una veu en off anuncia la pròxima apertura del parc i mentre esperem, el rodamón, Claire Ducreux actua per tot l’espai escènic i ens arrossega amb la seva capacitat de seducció, el seu etern somrís, la seva mirada i la interacció amb l’espectador.Arriben els músics i els nens, l’espai es va omplint però es Claire qui capta tota la nostra atenció.
Finalment Mayte Martin a l’escenari i amb la seva peculiar veu ens ofereix tres cançons del que serà el seu proper treball discogràfic, cançons d’amor o millor dit de desamor, que ens arriben a l’ànima.
No hi ha paraules per descriure prou bé tota la bellesa i la màgia d’aquest espectacle que sens dubte ens ha arribat al ànima.
Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç del nostre Blog “Voltar i Voltar”: http://wp.me/p19AHZ-fZs.
.