CIRCO DE PULGAS un espectacle de la companyia Matarile Teatro.
Matarile Teatro és una companyia fundada en 1986 per Ana Vallés i Baltasar Patiño amb seu a Santiago de Compostela. Ha aixecat una trentena d’espectacles i és un referent de l’escena contemporània espanyola. Més de trenta anys treballant amb una línia molt clara difícilment classificable, els seus espectacles han estat etiquetats com a noves tendències, teatre performatiu, teatre visual, teatre post dramàtic, teatre-dansa, …. Amb els seus espectacles han guanyat més d’una vintena de premis a Espanya i Europa.
CIRCO DE PULGAS és una creació de la companyia presentada en el Festival Internacional de Teatro Ourense (FITO) a l’octubre de 2017. Una proposta que es presenta en un escenari amb el públic a tres bandes, ja que la companyia busca sempre estar el més a prop possible del públic. Els artistes no busquen espectadors, sinó interlocutors.
Circo de Pulgas és una peça que es va gestar en un lloc únic, la Sala Montiel, una antiga lampisteria al centre de Compostela que ha estat convertida en un espai d’exhibició, trobada i creació per acollir una programació de teatre i dansa que no tenen acollida a les sales convencionals.
Un lloc gestionat per i per a l’art on cada projecte artístic es promou a partir de les persones que acudeixen a la trobada. Una nau industrial reconvertida en laboratori d’operacions artístiques lliure de directrius programàtiques. Aquesta iniciativa de Baltasar Patiño ha trobat reaccions negatives des de la premsa de dretes de Galícia que qualifica l’espai com un «antre» que cal tancar.
Circo de Pulgas utilitza la metàfora de què les persones som com a puces domesticades que recorrem el camí que ens han marcat uns altres, en el terreny personal i en el professional i fins i tot en el terreny afectiu.
Circo de Pulgas no presenta una narració lineal, al llarg de la representació (dura 90 minuts) es van succeint moments de dansa amb dissertacions «filosòfiques» de la mateixa Ana Vallés, ballarins i actors que parlen de la fascinació pel risc, de l’atracció pel que sembla monstruós, instal·lacions fugaces per parlar a través de les emocions.
Ana Vallés, Mónica García, Nuria Sotelo, Celeste González, Ricardo Santana i Óscar Codesido, ens ofereixen una mirada delicada i tendra sobre el circ, sobre la figura al·legòrica del monstre, del diferent, de l’anormal… Una mirada delicada i tendra, no exempta d’humor.
Circo de pulgas també fa referència a les «Càmaras de las maravillas» de l’edat mitjana, llocs on tot era possible, construint en escena «natures mortes» i «bodegons» com la fusta amb les peres obertes per la meitat, l’actor que amb la cara tapada sosté a les seves mans un plat de peres, o la representació del quadre de Rembrandt titulat Lección de Anatomía del Doctor Nicolaes Tulp.
Un espectacle ple d’imatges que es van succeint: Óscar Codesido disfressat de soldat amb l’Ana Vallés enganxada a la seva boca, Mónica García vestida de trapezista damunt una cadira que es desplaça sobre un pedestal mòbil, Ricardo Santana ballant vestit de negre amb perruca groga i barret que li tapen la cara, Celeste González passejant despullada amb el barret que li cobreix el sexe mentre pregunta ¿Que esconde el mago debajo de la chistera? ó la Nuria Sotelo desfilant sensualment per l’escenari o fent de mort amb Rembrandt …..
I al fons de l’escenari el camerino que atrau les nostres mirades per les seves parets vermelles i la porta i finestra obertes, que ens deixa veure en tot moment als actors i actrius, entre escenes, canviant el vestuari, les perruques o menjant galetes.
Una proposta sense dubte diferent, no convencional, sense un fil argumental que ens ajudi a entendre tot plegat i que al mateix temps desperta en nosaltres l’interès pel que és diferent.
Potser no estem acostumats a aquest llenguatge, o no sabíem ben bé que ens esperava, i a moments se’ns ha fet una mica feixuga i un pel llarga. Malgrat tot ens ha agradat viure aquesta experiència.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ