El Romea ple de un públic expectant davant d’un solo molt esperat, únic i irrepetible, tal i com ens va comentar el propi Eduardo Mendoza, protagonista del primer “Solos” que ofereix el Teatre Romea.
Per mi va ser la gran descoberta d’un home intel·ligent, divertit i savi.
Només començar Eduardo Mendoza, ens va confessar que havia acceptat aquesta invitació perquè “ell era incapaç de rebutjar cap repta”.
Li van dir : fes el que vulguis. I així ho va fer.
Rere un atri, va triar fer una xerrada en forma de conferència.
Un monòleg en forma de conferència, en la que es va basar en el teatre i en la seva vida.
Entre pausa i pausa música.
Una pantalla al darrera anava projectant algunes fotografies personals, i imatges de pel·lícules com la de “Sólo ante el peligro” o “El jovencito Frankenstein”, que va aprofitar per posar aquell punt divertit i irònic, fent que el públic ens ho passéssim d’alló més bé .
Ens va parlar de la seva trobada amb Reagan a la Casa Blanca (mostrant una fotografia on se’ l pot veure reunit amb el president i Felipe Gonzalez), o les d’un viatge a Kyoto, en la que en una d’elles, entre mig dels cirerers, mentre sonava una música preciosa, hi sortia la seva dona l’actriu Rosa Novell. (Després vaig esbrinar que es tractava de una música tradicional de Sakura o flor del cirerer),un homenatge molt maco a la seva dona que va morir fa un any.
Realment vaig gaudir molt del moment, vaig pensar quina bellíssima persona i que intel·ligent que és.
Llàstima que això no es tornarà a repetir, encara qui li ho demanin.
El públic entusiasmat vam aplaudir durant una bona estona. Tímidament i una mica desconcertat va sortir a saludar un parell de vegades.
Em sento molt afortunada de poder dir: jo hi vaig anar.
*** 1/2