“El color de la llum” és la primera entrega d’un cicle de teatre documental, que forma part de l’anomenat teatre Verbatim , una forma de teatre que va néixer al Regne Unit durant els anys 60-70, que es basa en construir una dramatúrgia a partir del testimoni oral de la gent que s’ha vist implicada en els fets reals que s’esmenen en la representació. Teatre fidel a la realitat, on el text és cent per cent literal.
Un any de treball recollint, organitzant i seleccionant informació , per transcriure fets verídics on res del que es diu és inventat.
En el cas de “El color de la llum”, Ferran Joanmiquel, autor, director i coordinador d’aquesta proposta, ens apropa al món del fotoperiodisme a partir de material divers, com fotografies i entrevistes a testimonis reals, mostrar-nos les diferents cares d’una professió. Una professió que es mou entre dues línies, els que la valoren i els que la critiquen; els que veuen una fotografia (dura, impactant, fins hi tot desagradable) , i els que veuen més enllà d’una imatge ( un gest, una mirada que ens diu quelcom d’aquella persona, moment, o situació). Una professió desconeguda per una gran majoria de gent.
Jordi Subirà, Mireia Vallès i David Martínez es converteixen en la veu de cinc prestigiosos fotó periodistes: Joan Guerrero, Sandra Balsells, Emilio Morenatti, Samuel Aranda i Marta Ramoneda.
No hi ha quarta paret. Els actors parlen directament al públic, ens miren i s’asseuen al nostre costat. El públic veiem i reconeixem a cadascun dels personatges, ens els creiem. Les seves fotografies són projectades al llarg de la representació. Fotografies que amaguen al seu darrera històries. Algunes d’elles realment impactants. Moments reals.
Els titulars de cinc històries són el fil conductor que dona veu als personatges: ”La pols de Kabul”, “Gran angular”, “La reina”, ”El món a través de l’objectiu” i “Perejil”
“El color de llum” ens mostra diferents conceptes del fotoperiodisme, els diferents punts de vista sobre un fet verídic o polèmic. Ens parla de límits, d’ètica i moral. De responsabilitat i compromís. De la pressió dels mitjans de comunicació, i de la manipulació política i la tria d’imatges dels medis informatius. Dels interessos dels estats en que hi ha conflictes(compra i venda d’armes com a part d’un gran negoci). Ens parla de les diferents reaccions, de la doble moral i la hipocresia de la societat; on hi ha ciutadans que són considerats de primera, segona o tercera categoria, i de com és d’important o ens afecta una noticia segons la seva proximitat . Ens parla de la feina del foto periodista, dels seus sentiments, de solitud i meditació; de la lluita interior de viure entre dos mons.
Aquí us deixo algunes reflexions:
La realitat és la que hauria d’ofendre, no la realitat de la imatge en sí.
El fotoperiodisme és veure el món a través de l’objectiu i mostrar el que hi ha més enllà d’una fotografia.
Per ensenyar la realitat, ha de ser visualitzada.
Per què no volem veure? Per què girem la cara a un altre costat?
Hem de mirar més enllà de la fotografia. Què ens vol dir? Què ens està explicant?
No us perdeu aquesta proposta, és una bona manera d’entendre i conèixer la valuosa feina del fotoperiodisme.