«Carinyo” (2016) és el quart muntatge de la companyia valenciana CIA. Pérez & Disla, fundada el 2011 per Juli Disla (autor del text) i Jaume Pérez (director de l’obra).
Una parella com a punt de partida. Dos persones que comparteixen un mateix espai. Una relació. Amants, amics, companys,…
L’escenografia és circular. Un cercle il·luminat separa als dos protagonistes del públic. Ells son dins. Es miren. Ens miren. Parlen i callen. Entren i surten de l’espai escènic sense moure’s de dins del cercle lluminós, ho fan amb la mirada. Una mirada que ens busca, i ens fa còmplices moltes vegades de la situació, trencant l’espai escènic.
Carinyo” no parla sobre el fracàs o el triomf de l’amor, sinó més aviat ens fa reflexionar sobre la vida i les relacions humanes. Una reflexió sobre com compartir espai i temps amb algú sense deixar de ser un mateix.
“Carinyo” és la capacitat que tenim les persones d’ajuntar-nos i de lluitar per estar junts. És parlar i entendres. És respectar i saber compartir el mateix espai. És retrobar-se l’un amb l’altre i saber enfrontar les nostres diferències. És respectar la nostra individualitat i la nostra manera de ser i decidir.
“Carinyo” és una mirada, un somriure, un silenci. És parlar a la vegada i callar de cop. És acostar-se i allunyar-se. És buscar un punt on retrobar-se i entendres, sense deixar de ser un mateix. És deslligar-se i no trencar. És diàleg i deixar de dir “No vull parlar” o “El que tu diguis”. És escoltar a l’altre i a nosaltres mateixos.
Per favor, no us la perdeu!!!
El text és magnífic. Les interpretacions de Mireia Pérez i Sergio Caballero per treure’s el barret.