“Todo me está permitido”

Calígula

Calígula
26/07/2017

“Calígula” va ser la primera obra de teatre d’Albert Camus, un dels autors imprescindibles de la França del segle XX, i premi Nobel de Literatura el 1957. Va escriureCalígula” en 1937, però va ser modificada durant més de tretze anys fins arribar a la versió que hem pogut veure aquests dies en el Teatre Grec de Barcelona.

Calígula és un text teatral que pertany al denominat “cicle de l’absurd” o de la negació, etapa fonamental del treball d’Alfred Camus.

No sé si a vosaltres també us passa, però quan escolto el nom de Calígula de seguida em ve a la ment la figura d’un home monstruós, cruel, tirà.

Vaig triar aquesta obra principalment pel seu protagonista independentment de que m’agradi molt la seva feina com actor, sinó per la curiositat de veure com interpretaria Derqui a un personatge tan desmesurat. Dons bé, sens cap mena de dubte, Pablo Derqui ha fet la millor interpretació que he vist del personatge de Caligula. Derqui ha estat magnífic, rigorós davant el personatge, impressionant, d’aquelles que recordaré passi el temps que passi, i que deixa el llistó molt alt a tot actor que hagi d’interpretar aquest personatge. Ha estat una interpretació plena de matisos tan a nivell interpretatiu com d’expressivitat. Derqui ens ha mostrat un home embriagat pel seu poder, un home sense cap mena d’escrúpols morals, un tirà, un dèspota, un home sense remordiments, impulsiu, irresponsable, burleta, indiferent a les conseqüències dels seus actes, …

Impressionant !!! amb una interpretació final espectacular !!! Aquells ulls, aquella expressió en el seu rostre,…, encara se’m posa la pell de gallina quan ho recordo. Brutal !!!

Mentre Ricard III és la maldat personificada, Calígula és un tirà intel.ligent que es torna irracional i cruel davant la hipocresia dels que el rodegen. En un intent de demostrar la mortalitat i la infelicitat dels éssers humans, Calígula decideix ser com els Déus, alliberant-se de qualsevol regla i mostrar-se com ells, irracional, injust i incomprensible; sotmetent als seus súbdits a tota mena d’horrors i persecucions ( violacions, menyspreus, assassinats i deshonres). Amb el poder a les seves mans pot fer el que vulgui, fent desaparèixer la raó respecte la lògica i la coherència.

Un text magnífic sota una direcció impecable. Ritme i tempos molt ben marcats. Preguntes sense respostes. Vestuari contemporani. Un punt trencador i original el moment d’interpretar la seva burla als deus, utilitzant en conjunció a la contemporaneïtat del vestuari, personatges del cel·luloide que tothom identificarà amb facilitat i una caricaturització de Venus en forma de mite del rock.

Tindreu ocasió de poder-la anar a veure al Teatre Romea del 10 de novembre al 10 de desembre de 2017

Jo de vosaltres no me la perdria.

← Volver a Calígula

¡Enlace copiado!