Malauradament no vàrem «entrar» de cap de les maneres, en el joc que ens proposaven, des del minut zero de la seva actuació… i la cosa va anant empitjorant de mica en mica, perquè després de mitja hora de «concert» de sons guturals dels quatre intèrprets palplantats davant nostre, la cosa se’ns va convertir en gairebé insuportable i l’únic que teníem ganes és que acabes d’una vegada i fugir, «camesajudeume»… en direcció al carrer per oblidar-nos el més aviat possible.
Reconeixem, això si, la gran dificultat de la interpretació del «concert» amb paraules inexistents, crits i sons guturals, reforçada per una mímica que segurament era força lloable, tot veient la reacció d’algunes persones del públic que semblava que s’ho estaven passant d’allò més bé…. però, sincerament amb 5 o 10 minuts haguéssim tingut més que suficient i segurament hauríem estat més oberts per gaudir almenys de la segona part de l’espectacle.
Si voleu llegir la crònica sencera, ho podeu fer clicant AQUÍ