No calen paraules.

És una llàstima que treballs com aquests passin quasi desapercebuts per la gran majoria de públic. Jo de què me la perdo, vosaltres encara teniu la oportunitat d’anar-hi aquesta tarda. No la deixeu perdre !!!

La companyia francesa Blick Théâtre ens porta un espectacle sense paraules, tan sols el gest i el moviment com a llenguatge.

Hullu significa boig, bogeria en finlandès i és el resultat de la investigació sobre els trastorns mentals.

És tracta d’un espectacle amb un treball escènic impressionant, màgic, delicat i poètic, que combina diferents tècniques: teatre gestual, contorsionisme, acrobàcies, màgia, manipulació de titelles i objectes. Ha estat increïble veure que els titelles tenien vida pròpia, talment semblava que eren reals, de vegades ni tan sols saps qui és qui …Impressionant !!!

«Hullu» és un viatge entre la realitat i el món de la fantasia, on s’aprofundeix dins la ment humana i la relació amb els demés, des d’una perspectiva molt diferent. «Hullu» és incomunicació, soledat, incomprensió, ganes de fugir…

Tres persones, dos homes i una noia, estan asseguts en un banc. Ningú parla. La noia, està asseguda en mig de tots dos. Ella no para de moure’s, són moviments repetitius, autòmats. Els dos homes intenten controlar la situació i posar ordre. Comencen a aparèixer i desaparèixer personatges imaginaris, que la noia crea en el seu món interior per poder sobreviure. Una corda serà el punt d’accés d’un món a un altre. On són els limits? Realitat i fantasia.

Felicitats Loïc Apard, Johanna Ehlert i Matthieu Siefridt .

Imprescindible !!!