“Blau” o viatge al món de l’inconscient és una obra dins de la nova dramatúrgia catalana, escrita per Ferran Joanmiquel i dirigida per Jordi Prat i Coll i Manel Barceló. Ha estat premiada amb el 7è premi de teatre Joaquim Maria Bartina de Reus al 2009 i al desembre de 2011 es va fer una lectura dramatitzada a París.
El text està ple de simbolismes, el podem situar dins del món oníric, ja que no és gaire realista ni convencional. Els textos d’en Joanmiquel solen seguir una mateixa temàtica, la solitud i la dificultat de comunicar-se.
Només entrar, a cada un del públic, s’ens dona un osset de peluix, que ens acompanyarà durant tot l’espectacle, pel que he pogut esbrinar, era perquè poguéssim gaudir de l’obra amb els ulls d’un nen. L’osset simbolitzava el món de la infància.
“Blau” és un diàleg a tres bandes; una confrontació que davant d’una situació extrema, s’entrellacen els desitjos, pors, traumes i fòbies, que tenen els tres personatges, portant-los a un punt sense retorn, i que sobrepassarà els límits de la realitat.
Tots tres protagonistes, amb grans responsabilitats laborals, amaguen les seves mancances; el mecànic del vaixell no sap nedar, el pilot d’helicòpter de rescat que s’automedica per qué s’adorm i la noia de salvament està plena d’inseguretats. Manel Barceló (nàufrag), Francesc Ferrer, Berta Giraut i Pau Gómez són el quartet protagonista d’aquest muntatge i haig de dir que han estat unes interpretacions genials.
L’escenografia m’agradat molt; hi trobem l’helicòpter, la torre de comandaments i el vaixell salvavides amb una il.luminació necesaria dins de la foscor abismal.
En Joanmiquel ha remarcat la profunditat de l’obra afegint que “arriba on arriba perquè té moltes coses de l’inconscient” que costen d’explicar i que l’espectador ha de tenir una actitud diferent, que “ha de voler jugar a unes normes diferents, que no pertanyen al realisme”.
Cert que no ha estat una obra gaire realista, la veritat és que fins hi tot m’he perdut una mica, no m’ha acabat d’arribar el seu missatge.
Malgrat que tot el muntatge i que les interpretacions han estat genials, no vaig sortir gaire convençuda del que havia vist.