“Boléro”
Fa tretze anys que vaig veure, al Liceu de Barcelona, “Boléro”, una coreografia de Maurice Bejart estrenada al Theatre Royal de la Monnaie, Brusel.les, el 10 de gener de 1961. Béjart va confiar el paper central, el de la Melodia, a un ballarí o una ballarina, mentre que el Ritme sempre seria interpretat per un grup de ballarins masculins.
Jo la vaig veure el 29 d’octubre de 2005, interpretant el paper de la Melodia a la ballarina catalana Elisabet Ros. Ballarina que actualment segueix com a una de les primeres ballarines de la companyia. Recordo aquella coreografia com una de les millors que he vist al llarg de tots aquests anys. A partir d’aquell moment em vaig declarar fan incondicional d’aquesta companyia, i puc presumir d’haver-ne vist unes quantes de les seves coreografies. Però aquell “Boléro”, al que fins hi tot vaig arribar a descriure com orgàsmic, no me l’he pogut treure mai més del cap.
Quan vaig veure que tornava a representar-se a Barcelona (Teatre Auditori de Sant Cugat), no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig comprar les entrades de seguida que es van posar a la venda. Dons bé, l’experiència ha estat la mateixa que fa tretze anys enrere. Brutal!!! He tornat a gaudir com la primera vegada que la vaig veure. En aquesta ocasió la Melodia era interpretada per un home, el ballarí Julien Favreau, que ha posat a tot el públic dempeus aplaudint-lo durant més de quinze minuts.
“Tombées de la dernière pluie”
Gil Roman, actual coreògraf, i un dels millors ballarins que recordo d’aquesta companyia, també ha estat aclamat per la seva pròpia creació, la coreografia “Tombées de la dernière pluie”, amb música de Franz Shubert, Citypercussion-Thierry Hochstätter i jB Meier, i la magnífica il.luminació de Dominique Roman. Una coreografia realment espectacular, principalment interpretada per deu ballarines (Alanna Archibald, Kathleen Thielhelm, Elisabet Ros, Jasmine Cammarota, Lisa Cano, Chiara Posca,Valerija Frank, Carme Andres, Mari Ohashi, Aldriana Vargas López), i un sol ballarí (Julien Favreau).
“Piaf”
La tercera coreografia del programa “Piaf” també de Maurice Bejart, és un homenatge a la cantant i lletrista francesa Édith Piaf. Aquesta peça consta de set coreografies de set cançons de Piaf: “Non, je ne regrette rient”, «Les Mots d’amour», “L’ Accordeoniste”, “Mon Manège à moi”, “Mon Vieux Lucien”, “Bravo pour le clown”, “T’es beau tu sais”, i un fragment de “Le bel indiferent” de la peça de Jean Cocteau fetes coreografies, ballades pels homes de la companyia.
“Altenberg Lieder”
Fora de programa i en agraïment a la bona acollida de la CIA al Teatre- Auditori de Sant Cugat , la companyia Béjart Ballet Lausanne ens va oferir la coreografia “Altenberg Lieder” de Maurice Béjart, ballada pels ballarins Solene Burel, Antoine Le Moal i Javier Casado Suárez.
(Altenberg Lieder, op. 4 és el nom pel qual es coneix a les Cinc cançons orquestra compostes per Alban Berg entre 1911 i 1912 . El títol original és Cinc cançons orquestrals sobre poemes per postals de Peter Altenberg (a alemany , Fünf Orchesterlieder, nach Ansichtkarten-Texten von Peter Altenberg). Són peces que estan basades en poemes de Peter Altenberg)
I amb la paraula poesia voldria acabar la meva recomanació. La dansa és bellesa, és moviment, és música, és parlar sense paraules, és sentiment, és poesia.
Tres grans coreografies que quedaran per sempre més, en la meva memòria.
Espero no haver d’esperar tretze anys més per tornar a gaudir d’aquest immesurable “Boléro”, perquè us asseguro que tornaré a anar-hi sense pensar-m’ho dues vegades.