Una proposta basada en les cançons d’Amics de les Arts, tot i que, tal com indiquen arreu, aquest grup no té cap mena de vinculació amb aquest espectacle; una dramatúrgia bastida per Laia Fort, que s’estrena amb aquest muntatge. La proposta està codirigida pel nostre amic Jaume Viñas i la mateixa Laia Fort.
La dramatúrgia presenta alguns dalts i baixos, suposem que derivats de la dificultat d’adequar les lletres de les cançons a la història.
En Jordi (Joan Olivé) i la Patricia (Aida Llop) tenen una relació oberta, en Joan (Joan Sáez) li és infidel a la Sofía (Mireia Lorente-Picó) i la Marta (Marta Borràs) i el Pere (Pol Fernández) són amics. Només amics. Però el Pere està enamorat de la Marta.
Els tres nois comparteixen pis. Quan les trajectòries d’aquestes tres parelles es troben, esclata un temporal de tensions, recels i desigs entrecreuats.
Els sis joves actors formen part de la companyia Epidèmia Teatre a qui nosaltres vam poder veure en aquesta mateixa sala la temporada passada amb el musical “9 to 5”.
En aquesta ocasió hem copsat unes interpretacions una mica irregulars que si bé globalment ens ha agradat, ens ha fet patir per la falta de vocalització en algun dels actors o l’exagerada gesticulació en algun altre.
La música està interpretada en directe per Joel Riu als teclats, ell és també l’autor dels arranjaments i director musical, Ferran Jaumira a la guitarra, Dani Aragües al baix i Manel Priego a la bateria.
BED & BREAKFAST posa el focus en la inestabilitat de les relacions de parella de les generacions que ara tenen trenta anys. Els membres de les parelles protagonistes volen estar junts encara que només sigui per dormir plegats i esmorzar abans de continuar cadascú el seu camí.
Relacions fetes a mida, basades en el moment i plenes d’incerteses. Desig d’estimar i al mateix temps de poder deixar d’estimar quan es vulgui. Desig de compromís i al mateix temps desig de llibertat absoluta. Desig de demanar justificacions i al mateix temps no donar-les.
BED & BREAKFAST és una obra jove, d’autora jove, d’intèrprets joves, que parla de joves i que canta cançons amb lletres amb les que els joves es poden sentir plenament identificats.
L’escenografia de Jordi Bulbuena ens mostra un desastrat pis d’estudiants, on el desordre és ben present. Una bona posada en escena, destacant la millora innegable de la sonoritat de la sala.
Una proposta que ens ha agradat i mes pel que implica d’aposta pel musical català i en català, però al que potser li caldria una petita readaptació dramatúrgica per tal de fer-ho més rodó.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ