Un Mercat de les Flors ple fins a la bandera per veure l’espectacle VENEZUELA d’Ohad Naharin interpretat per la Batsheva Dance Company.
Ohad Naharin (Mizra, 1952) és un ballarí i coreògraf israelià contemporani que des del 1990 i fins a l’any 2017 va ser el director artístic de la Batsheva Dance Company, companyia a la qual s’havia incorporat l’any 1974.
Un coreògraf amb qui ja vam prendre contacte l’any 2011 amb la peça MINUS 16 que va interpretar la companyia IT Dansa dins del Festival Grec.
Creador del llenguatge del moviment anomenat GAGA, que posa en el centre de la dansa l’ésser humà i potencia la improvisació i el moviment de parts del cos. Una greu lesió d’esquena el va obligar, a ell personalment, a expressar-se corporalment desbloquejant altres parts del seu cos.
Investigador constant del moviment, l’organització i l’estructura, el seu treball es basa en l’entrenament diari dels ballarins, connectant plaer i esforç i generant a partir d’aquests elements una narrativa. Gaga és doncs una metodologia de treball que, basada en la improvisació dels ballarins, millora el moviment instintiu respectant el moviment interior, connectant el conscient amb l’inconscient.
L’any 2015 es va estrenar el documental Mr. Gaga que havia filmat, durant set anys, el cineasta Tomer Heymann, sobre el dia a dia del coreograf.
La Batsheva Dance Company té la seva seu a Tel Aviv, Israel. Va ser fundada per Martha Graham i la baronessa Batsheva de Rothschild l’any 1964. Al llarg dels anys i després de la incorporació d’Ohad Naharin, la companyia ha adquirit una personalitat única que es caracteritza per la força i llibertat dels seus ballarins i per la capacitat de comunicació amb el públic.
Tal com podem llegir en el programa de mà l’estil d’aquesta companyia s’identifica per la terrenalitat, el ritme i la vitalitat desbordant dels ballarins. Una mobilitat de les extremitats al límit articulada per una columna vertebral flexible i tot compatible amb una intensa interioritat.
VENEZUELA està composta de dues seccions de 40 minuts col·locades en juxtaposició. Una partitura que es repeteix i que serveix a Naharin per abordar el diàleg i conflicte entre el moviment i el contingut que representa.
Alternant els intèrprets, transformant les melodies, acolorint els signes però mantenint les formes, ambdues seccions confronten significats. Esdevé un espectacle polièdric per les diferents percepcions del creador, dels ballarins i de l’espectador.
Setze ballarins a escena que es van alternant, amb moments on tots setze són damunt l’escenari. Una gran versatilitat en els seus moviments i dues músiques totalment contraposades han donat com a resultat una peça que a moments ens ha enlluernat i agradat molt i en canvi, en altres moments se’ns ha fet feixuga per repetitiva.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ