Si la primera novel·la «Assaig sobre la ceguesa» era una crítica a la societat, aquesta segona part «Assaig sobre la lucidesa» és una bona puntada de peu a la democràcia. En contra de la democràcia, la protesta i la indignació d’un poble que més que mai el podem veure en la nostra història recent.
Parlem de l’enfrontament de la democràcia política i els ciutadans. En unes eleccions municipals d’una ciutat X hi ha una gran abstenció (60% que vota en blanc) i en una segona volta es repeteix amb més del 80% de vots en blanc. Llavors el Govern reaitza mesures repressives: la censura, l’estat de setge, l’estat de guera … fins a trobar a un pobre ciutadà que és l’acusat de provocar aquest en blanc. La víctima resulta ser la protagonista de la primera novel·la.
La posada en escena és un cuadre cru, de color pissarra. Tal com va avançant l’obra, veiem que aquest cuadre negre es va omplint de paraules, frases i dibuixos referent al que succeeix en tot moment. És un collage que t’atrapa en la primera línea que dibuixen i que és constant en tota l’obra.
El treball dels actors genials. S’ha de dir que els personatges dels polítics i la periodista són els més agraïts en tot moment. Els fan molt propers i a la vegada amb una intensa sensació de rebuig. Un bon ritme durant tota la funció que s’ha vist incrementada amb un magnific joc de llums.
El públic entregat en tot moment, amb aplaudiments espontanis i alguna sorpresa durant la funció. Ha estat una obra que t’atrapa d’inici a fi i que de mica en mica vas veient connexions en la nostra realitat actual. Surts de la funció amb ganes d’explicar-ho, de veure la relació entre ficció i realitat que perceps entre l’obra i els dies actuals.
Podeu veure l’opinió sencera al següent enllaç