Aquí ‘De Santander a NY’

13/09/2018

burxar el dolor amb veu de dona

Dia d’estrena a la Sala Atrium, sortim amb temps i ens trobem amb una tormenta que ens deixa xops. Però val la pena, tant la proposta com per anar al teatre. Amb un petit retard en l’hora d’inici per esperar a tots aquells “malalts de teatre” i que no ens volem perdre anar al teatre per molt que la climatologia vulgui el contrari.

Ens trobem amb un monòleg escrit i dirigit per Queralt Riera. A més interpretat a tres veus per Annabel Castan, Patrícia Mendoza i Núria Tomás. Una obra amb veu de dona que ens explica la resistència i duresa de 3 episodis que molt bé podrien ser 3 monòlegs independents.

Primer veiem com una dona apareix vestida de núvia amb una taca de sang. A poc a poc, i a tres veus, ens explica en un magnífic monòleg el seu casament i com s’ha esvaït el seu gran dia. A partir d’aquest gran inici, el segueixen (sense cap tall i sempre amb un fil conductor) el passat d’aquesta dona. Una infantesa que no ha estat gens fàcil i per tancar veiem com és la seva caiguda a l’infern.

Inicialment veiem que ens expliquen de forma amena i en certs moments divertits la història d’aquesta dona. Però el somriure inicial s’apaga de mica en mica fins arribar a un punt amarg. La història ens atrapa des d’inici i no ens deixa fins al final.

M’ha impactat i recomano, sense cap mena de dubte, que aneu a veure-la.

Si vols veure l’opinió sencera .. a l’enllaç


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Aquí ‘De Santander a NY’

Aquí ‘De Santander a NY’

Aquí es un monólogo de Queralt Riera interpretado a tres voces por Annabel Castan, Patricia Mendoza y Nuria Tomás. Todas ellas son la Lis, una superperviviente que se cansa de vivir; una mujer de una sensibilidad extrema, pero también dura y resistente.

Todos nosotros estamos hechos de múltiples “nosotros”, somos lo que hemos sido, los niños, los adolescentes, los felices, los solitarios… Y, todos los “nosotros” que ya no somos, siguen formando parte de nuestro ser en el aquí y el ahora.

Sinopsis

Una mujer aparece en la Grand Central Station de Nueva York. Va vestida de novia y el vestido tiene una mancha enorme de sangre. En un monólogo interior, íntimo y frágil, la mujer nos contará como ha llegado hasta allí, qué significa la mancha del vestido, quién es ella y de dónde viene. Una vida como la de tantos, que se irá desgranando y quebrando hasta romperse del todo.

Ha pasado un año, la mujer sigue en la Grand Central Station de Nueva York. No ha salido de la estación desde que llegó. Ha de tomar una decisión, la vida la atropella, como a tantos…

Fotos

Aquí ‘De Santander a NY’Aquí ‘De Santander a NY’Aquí ‘De Santander a NY’Aquí ‘De Santander a NY’

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

Sé el primero en dejar tu valoración.

Artículos relacionados