XENOS, és una proposta de dansa d’Akram Khan Company, amb una coreografia que mostra la bellesa i l’horror, les dues cares de la condició humana.
L’acció transcorre durant la 1a Guerra Mundial, i ens parla de l’experiència d’un dels molts soldats colonials que van lluitar i morir en el conflicte, mobilitzats per lluitar al servei de l’imperi britànic. A partir de la història d’un únic individu, fa emergir la qüestió del paper de la història en el desenvolupament de la humanitat. Que aprenem de les nostres tragèdies?
Una representació que comença amb un casament indi, on un ballarí kathak entreté als convidats. Talls d’energia i el so de les bombes ens retorna al ballarí, ara ja un soldat, revivint els horrors de la Guerra.
Akram Khan és un intèrpret que va néixer i créixer a la Gran Bretanya, però que té les arrels a Bangladesh. Pocs artistes poden representar, com ell, la conjunció d’orient i occident, dues cultures, dues concepcions de la vida diferents, que s’enriqueixen mútuament. La seva dansa beu del «kathak» una de les danses clàssiques del nord de l’Índia, i de la dansa contemporània.
XENOS, és la creació que considera més propera al seu viatge personal com a artista.
Akram Khan és, a XENOS (mot que significa desconegut o estranger), un dels quatre milions de soldats colonials, bona part camperols de l’Índia, que va ser mobilitzat per lluitar al servei de l’Imperi Britànic, abandonant la seva família i la seva cultura per submergir-se en un mar de mort i destrucció.
La dramatúrgia de Ruth Little, basada en el text del dramaturg canadenc Jordan Tannahill, situa l’acció sota el prisma del mite de Prometeu, el tità que va robar el foc i el va donar a la humanitat, i, a través de la seva interpretació del mite, parla de pèrdua, esperança i redempció.
Per haver-se rebel·lat contra Zeus, Prometeu va ser encadenat a una roca del Caucas, on una àliga li anava devorant el fetge. El robatori del foc dels déus va marcar l’inici de la dominació humana del planeta mitjançant la tecnologia.
En aquesta versió del mite, Prometeu és condemnat per Zeus a tornar una vegada i una altra, a viure entre els homes, com a home, dona o fill, per presenciar el cicle del sofriment, així com l’alegria que ha donat l’obsequi del foc. Com Prometeu, el soldat s’aixeca una vegada i una altra per donar forma a la humanitat amb fang desafiant la voluntat del seu turmentador, Zeus.
Un soldat condemnat a reviure eternament el seu sofriment que estableix un paral·lelisme amb altres estrangers, escampats pel món, que per circumstàncies que no controlen intenten escalar les muralles d’un món que els rebutja.
Un llarg «solo» coreogràfic, al que acompanya a l’escenari un equip de cinc músics, B.C. Manjunath a la percussió, Adita Prakash, vocalista, Nina Harries contrabaix i veu, Andrew Maddick al violí i Tamar Osborn saxo baríton, que interpreten en directe una banda sonora composta per Vincenzo Lamagna.
Una posada en escena amb una magnífica i espectacular escenografia, un escenari vertical, de la creadora alemanya Mirella Weingarten, una mes que extraordinària il·luminació de Michael Hulls i el vestuari de Kimie Nakano. Magnífic també el disseny de so del mateix Vincenzo Lamagna.
Un treball d’increïble potència d’Akram Khan, que segons hem llegit a la pàgina web de la companyia, marca, amb XENOS, la seva actuació final com a ballarí solista en un peça de llarga durada.
El seu comiat. Amb 43 anys, diu que el seu cos «ha tancat».
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ